Happy Birthday professor Tolkien!



Aprofitant l'avinentesa de l'aniversari de John Ronald Reuel Tolkien ( 3 de gener de 1892) m'agradaria fer un anàlisi més enllà dels conceptes estrictament literaris.

Un dels factors més poderosos de la seva obra és el concepte de la guerra, de les seves causes i sobretot de les seves conseqüències. A diferència d'altres autors la guerra en l'univers Tolkien no és una cosa desitjada, més aviat al contrari. Els seus protagonistes l'eviten el més possible, però això sí, si es veuen obligats a lluitar ho faran amb totes les seves forces.


Una de les frases que condensen la filosofia de Tolkien és del personatge Faramir:


I do not love the bright sword for its sharpness, nor the arrow for its swiftness, nor the warrior for his glory. I love only that which they defend.”

És a dir:

"No m'agrada l'espasa brillant per com d'afilada està, ni la fletxa per la seva rapidesa, ni el guerrer per la seva glòria. Només estimo el que defensen."





Així doncs, Tolkien reescriu a la seva manera com la glòria en batalla no és morir per matar enemics, sinó morir per allò que estimes i defenses.


I no és estrany que l'autor britànic tingués en baix concepte al món bèl·lic, ja que va viure en primera persona una de les batalles més sagnants de la història: la batalla del Somme (1 de juliol del 1916 - 18 de novembre del 1916). A part de l'experiència traumàtica de participar en una batalla també va patir la pèrdua de una gran part de les seves amistats més pròximes.





REFERÈNCIES A LA GUERRA MUNDIAL


Una de les referències més explicites d'això és sens dubte són els Aiguamolls Morts (Dead Marshes). Una extensió desolada just davant de les muntanyes del nord de Mordor on feia 3000 anys hi havia hagut una gran batalla i on milers de cossos dels morts no s'havien pogut recuperar, així és com ho descriu al llibre "Las Dos Torres":


"Dreary and wearisome. Cold, clammy winter still held sway in this forsaken country. The only green was the scum of livid weed on the dark greasy surfaces of the sullen waters. Dead grasses and rotting reeds loomed up in the mists like ragged shadows of long forgotten summers."

"Esgarrifós i esgotador. L'hivern fred i humit encara dominava aquest país abandonat. L'únic verd era l'escòria de l'herba lívida a les superfícies fosques i greixoses de les aigües podrides. Herbes mortes i canyes podrides s'alçaven entre les boires com ombres esquitxades d'estius oblidats."


MÀQUINES DE GUERRA

Algunes de les creacions de la imaginació de Tolkien, com l'Olifant, eren capaces de produir una gran destrucció. 

El Mumakil, amb la seva forma d'elefant, destruïa tot al seu pas –com els tancs– i els cavalls dels Rohirrim temien acostar-se a aquest monstre. 

Els genets que cavalcaven en la guerra mundial es veien encara més foscos entre la boirina i els gasos del camp de batalla, i les seves màscares antigues deformaven les seves veus. 




Els Nazgûl que va imaginar Tolkien, que muntaven horroroses bèsties, portaven capes negres per amagar la seva veritable (i invisible) forma, susurraven en parlar i oloraven en busca de l'anell. 

Els crits d'aquestes criatures eren semblants al so del foc d'artilleria volant per l'aire abans d'explotar. L'efecte psicològic del so de l'artilleria als soldats és comparable a l'efecte dels crits dels Nazgûl. Com també són evidents els símptomes de depressió a les seves víctimes, engrandint els traumes que tenim a dins.

Tolkien descrivia el terror que imposaven els Nazgûl a les seves víctimes sense estalviar detalls: 

"The Nazgûl came again ... like vultures that expect their fill of doomed men's flesh. Out of sight and shot they flew, and yet were ever present, and their deadly voices rent the air. More unbearable they became, not less, at each new cry. At length even the stout-hearted would fling themselves to the ground as the hidden menace passed over them, or they would stand, letting their weapons fall from nerveless hands while into their minds a blackness came, and they thought no more of war, but only of hiding and of crawling, and of death."



"Els Nazgûl van tornar... com voltors que esperen omplir-se de carn d'homes condemnats. Volaven invisibles i molt alt, i tanmateix eren sempre presents, i les seves veus mortals esquinçaven l'aire. Es feien més insuportables a cada nou crit. Finalment, fins i tot els de cor fort es llançaven a terra mentre l'amenaça oculta els passava per sobre o s'aixecaven deixant caure les armes d'unes mans sense força mentre el hi entrava una foscor a la ment, i no pensaven més en la guerra, sinó que només d'amagar-se i d'arrossegar-se i de mort."


TRAUMA

El trauma causat pel foc d'artilleria era molt comú a banda i banda de les trinxeres i  a la fi del conflicte uns 80.000 soldats havien estat tractats per aquesta condició.

Els símptomes incloïen al·lucinacions i malsons, ansietat i depressió, insensibilitat emocional i canvis en la personalitat.

Tolkien també va haver de patir o conèixer a profunditat la majoria d'aquests efectes durant el seu temps de servei a l'hospital a les trinxeres perquè Frodo pateix aquest tipus d'afliccions en el camí a Mordor per destruir l'anell.



De fet, abans d'arribar al seu destí, Frodo pateix de ceguesa temporal, un símptoma comú de la commoció causada pels bombardejos.

I cada vegada que s'acosta a la "Muntanya de la Perdició" (Mount Doom), ell experimenta la sensació de quedar-se sense gust ni olfacte, tremolors que no aconsegueix controlar i constants atacs de pànic.


TORNADA A CASA

Quan torna a la Comarca, el canvi a la personalitat de Frodo es fa més que evident.

La Comarca és plena de matons i mentre els seus amics Pippin i Merry fan una crida a prendre les armes, Frodo rebutja de ple la idea i insisteix que ningú quedar ferit i molts menys mort. 



Mentre el món tornava a recobrar la normalitat, molts  soldats van perdre interès en coses que abans els semblaven atractives i van començar a aïllar-se del món, com una manera de protegir-se dels records d'aquells anys traumàtics. 

Mentre Merry, Pippin i Sam van aconseguir reinserir-se a la vida de la Comarca, Frodo es va retirar a casa seva, mentre era assetjat pels records i els malsons d'aquell recorregut.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars