El Primer Triumvirat (1a part)

L'entrada dedicada a la història de l'antiga Roma d'aquesta setmana va dedicada a un moment clau que es va produir pocs anys abans del fi de la República: el Primer Triumvirat.

A diferència d'altres vegades aquí ja estem parlant d'un poder romà establert. Dominant gran part del Mediterrani amb mà de ferro Roma va trobar el seu enemic a casa. I és que tot i la gran expansió el sistema polític i social era el d'una ciutat. El segle I aC fou de gran convulsió interna, es van succeir una sèrie de conflictes que van acabar derivant cap al naixement de l'Imperi i el fi del sistema de República que havia durat cap a 600 anys.

Els conflictes més destacables foren:

• Les Guerres Socials del 91 aC al 87 aC.

            Els pobles de la península itàlica es van rebel·lar ja que consideraven que es mereixien els drets             i privilegis de la ciutadania romana, ja que es veien obligats a complir-ne tots els deures.

• Primera Guerra Civil Romana del 88 aC al 81 aC

            A conseqüència de les Guerres Socials van sorgir dels bàndols que es van disputar el poder, el               bàndol de la plebs comandats per Gai Mari i el bàndol dels optimates comandats per Luci                       Corneli  Sul.la. Al final Sul.la es va imposar, es va erigir com a dictador i va implantar una sèrie             de reformes conservadores al Senat i a l'exèrcit.

• Tercera Guerra Servil (també coneguda com la Guerra dels Esclaus) del 73 aC al 71 aC.

            La famosa revolta d'Espartac, que va portar de bòlit a la tot poderosa Roma durant dos anys.

Aquests fets van servir de cultiu perquè tres homes es fessin amb el poder absolut a Roma, ja que per diferent motius consideraven que no rebien un tracte just per part del Senat, que amb les reformes de Sul.la s'havia convertit en una fortalesa inexpugnable i baluard de la inacció política:

Gneu Pompeu Magne - Fama i prestigi militar. L'estrella emergent del moment. Reconegut militar gràcies a les seves campanyes a Hispània, la guerra contra els pirates i causar la derrota definitiva als esclaus. Tot i així el Senat era reticent a satisfer les seves demandes.

Marc Licini Cras - Diners i ambició. Va fer carrera i fortuna sota l'ombra de Sul.la, va ser qui a la pràctica va derrotar als esclaus (tot i que la glòria fou per Pompeu). Aquesta injustícia i la manca d'agilitat administrativa el va fer pactar amb un antic enemic polític com Pompeu .També va finançar els inicis de la carrera de Juli Cèsar, tot i així ambicionava per sobre de tot aconseguir glòria militar i va ser destinat a Síria. 

Gai Juli Cèsar - Geni polític i carismàtic. Sense la fama i prestigi de Pompeu, ni la influència i diners de Cras, Cèsar semblava en principi el més dèbil del Triumvirat. Per assegurar el pacte la seva filla es va casar amb Pompeu. Es va assegurar  el càrrec de cònsol i el consolat de les províncies a la Gàl.lia, on va fer servir les seves conquestes com a propaganda política i sumat a les seves mesures populistes es va guanyar el cor i el respecte del poble de Roma. 

Ara que ja sabem el context i els personatges a la propera entrada entrarem en com van gestionar el poder i com aquest pacte va servir d'inspiració pel futur emperador August.