El riu de la vida

"Quan tot es fa fosc. Quan et sents petit. Quan estàs amb gent i sol a la vegada.

Quan la màscara que t'has obligat a posar no és suficient.

Es fa molt pesada, sents que no t'encaixa.

Quan notes que la llum del sol és massa clara i a la vegada insuficient.

Quan se t'acaben els arguments que tu mateix et dones.

Es fa de dia però per tu encara és de nit.

Quan estàs cansat d'intentar ser tu mateix.

Quan et deixes arrastrar per la corrent.

És quan recordes com eres."

És un moment important quan arribes a la situació descrita a la última frase. Quan t'adones que més enllà dels canvis que una persona pot tenir al llarg dels anys tu has deixat de ser el que eres.

Pels motius que siguin et trobes "interpretant" al teu jo anterior, de manera inconscientment i sense cap intenció. Però notes que alguna cosa està fora de lloc, no en fas un gra massa perquè s'entén que les persones canvien.

A la vida a vegades fan falta sacsejades per sortir de certes dinàmiques, fer un replantejament intern sobre el que sents i com ho vius. 

Com deia el filòsof grec Heràclit d'Efes, no ens podem banyar dos vegades en el mateix riu perquè el riu manté la fora però l'aigua mai és la mateixa. Nosaltres hem de d'adaptar-nos a la vida mantenint una base però acceptant el canvi constant del temps.

"Les teves emocions no t'han de paralitzar. 

No s'haurien de defensar. 

No t'haurien d'impedir ser tot el que pots ser."