Grans moments de la història: Roma (Monarquia).

La història de Roma es pot dividir en tres etapes, tenint en compte el sistema polític que hi havia en cadascuna d'ella. Així doncs, parlarem de les següents etapes:

• Època monàrquica: en què el poder estava concentrat en mans d'un rei.
• Època Repúblicana: caracterizada per una major democratització del poder polític.
• Època Imperial: on el poder tornava a concentrar-se en mans d'una persona, l'Emperador.

Regnum Romanum

(753 aC – 509 aC)

La comunitat més antiga, formada per tribus d'origen llatí i sabí, que va donar orígen a Roma, estava constituida per pastors, i tant la seva estructura econòmica com social eren molt simples.

S'organitzaven en gentes (agrupacions amb un avantpassat comú), i no podem parlar de diferenciació social fins més endavant, quan el sistema econòmic va ser més complex.

Dominis romans durant la Monarquia.

L'aparició de la indústria i del comerç va comportar un gran creixement demogràfic, i com a conseqüencia, la desaparició del model de societat que hi havia hagut fins el moment. El fet que arribessin persones d'arreu del Laci va comportar que hi hagués una primera diferenciacició social: els qui eren lliures i els que no. 

En el primer grup hi havia: 

• Els patricis: eren els descendents dels fundadors o pares de la ciutat. Eren propietaris de la major part de les terres i gaudien de tots els drets que atorgava la ciutadania, com ara prendre part activa en la direcció política de la ciutat.

Il.lustració dels patricis (esquerra) i dels plebeus (dreta).

•  Els plebeus: eren homes lliures però no ciutadans, per això ni tenien drets ni cap mena d'obligació política. Es dedicaven al cultiu de les terres i a altres activitats professionals. Aquest grup social va anar creixent amb l'arribada de persones dels pobles veíns, que veien en Roma un lloc on guanyar-se la vida.

I en el segon:

• Els esclaus: Eren un grup d'homes i dones que no gaudien de llibertat. Havien passat a ser propietat d'un amo, que en disposava com si fossin objectes. Normalment arribaven a aquesta situació presoners de guerra, els nascuts de pares esclaus o que havien perdut la seva condició de ciutadans lliures en ser condemnats per la justícia.

Mosaic on es representa a esclaus treballant al camp.

Aquesta estructura social es va mantenir fins que els plebeus van començar a utilitzar la força que tenien per aconseguir una major participació en la vida pública.

Servi Tul.li

Per tal de millorar aquesta situació, Servi Tul.li, el penúltim dels set reis de la monarquia romana, va fer la primera constitució de Roma, en la qual la societat es dividia en cinc classes, depenent de la fortuna econòmica.

Això implicà el reconeixement dels plebeus com a ciutadans, però sense obtenir la plenitud de drets polítics, que continuava a mans dels patricis. Malgrat les petites millores, els plebeus continuaven sense poder participar en la direcció de l'Estat.

En els primers temps, a Roma hi havia una monarquia electiva i vitalícia. El rei era el cap polític de la ciutat: ell governava, feia justícia, dirigia l'exèrcit i presidia el Senat i l'assemblea. Malgrat el poder absolut del rei, quan calia prendre decisions importants, aquest consultava al Senat (La paraula "senatus" prové de senex (vell), ja que el Senat estava integrat pels caps de les principals famílies patrícies.). La seva missió era assessorar el rei quan aquest ho sol.licitava, per tant, només es reunia quan el rei ho volia.

Els 7 Reis de Roma:


I.       Ròmul
II.      Numa Pompili
III.    Tul.li Hostili
IV     Ancus Marci
V.     Tarquini Prisc
VI.    Servi Tul.li
VII.   Tarquini el Superb

En temps de Ròmul, les famílies patrícies es van distribuir en tres tribus, dues d'origen llatí i una d'origen sabí, i cada una estava formada per deu curies. Els homes adults de les trenta cúries es reunien en assemblea (els comicis curiats), i a petició del rei, l'aconsellaven sobre qüestions de caràcter polític.

En morir Ancus Marci, fou nomenat rei l'etrusc Tarquini el Vell, i a partir d'aquest moment, el model polític que hi havia hagut fins aleshores es transformà. Els reis etruscos van arribar al poder mitjançant la violència, sense tenir en compte la decisió del Senat ni de l'assemblea.

Les relacions entre el Senat i els reis etruscos eren cada vegada més crítiques i l'últim rei, Tarquini el Superb va anul.lar pràcticament tot el poder d'aquesta institució. Aquest fet, unit al descontament social i als abusos del poder del rei, va provocar que aquest fos expulsat juntament amb la seva família, i portà a l'abolició de la monàrquia, i va donar pas al període on Roma més es va expandir i a on va arribar a la seva màxima perfecció, la República.