Un Sant Jordi cada dia.
Aquest dilluns es va celebrar una d'aquelles festes que tant agrada de celebrar, Sant Jordi és una diada festiva i en positiu, i si a sobre serveix per potenciar i promocionar la cultura ja no es pot demanar més.
El problema està quan aquest dia passa i es torna a la realitat, on els llibres van perdent molt de protagonisme, fins a arribar a un cert punt marginal, tot i que el nombre de lectors augmenta, les xifres de ventes han baixat gairebé un 10% en aquest any, i això sumat a les baixades d'anys anteriors no augura un futur gaire il·lustrat.
Durant aquest dia les ventes de llibres es disparen, tothom s'anima, en mesura de les seves possibilitats, a gastar-se diners en cultura, i el més important, a compartir-la.
Però hem de ser realistes en aquest punt, la venta de llibres no pot salvar l'any gràcies a Sant Jordi. De la mateixa manera que encertadament es potencia a la gent jove fer esport, menjar saludable etc... també s'hauria de potenciar més la lectura a diari fora de l'àmbit escolar. I és que més enllà dels llibres obligatoris gairebé no hi ha moviment.
Quan un adquireix la costum de la lectura, per mínima i senzilla que sigui, ajuda a tenir una ment més receptiva a l'entrada de noves idees, i també serveix per qüestionar-les i intentar plantejar alternatives. Aquestes coses són vitals per a la salut intel·lectual d'una societat, en el moment en que els que vénen per darrere no qüestionen el moment actual, la deixadesa, la passivitat i la decadència estan al caure. En el moment en que som incapaços de rebatre amb arguments a les imposicions del poder establert estem obligats a estar sota la seva influència. I aquest sembla el camí que estem agafant.
No és explicable l'augment del fracàs escolar en aquest sistema educatiu, on per molt que baixin el nivell a l'any següent l'han de baixar encara més degut a la marejant quantitat de suspensos. I això que ara es disposa d'una sèrie de eines que faciliten enormement la pedagogia i la circulació de la informació. Per tant el problema recau en un factor realment preocupant, i és que no hi ha interès en aprendre. I això en un sistema de representació majoritària és una molt mala notícia.
I és que el coneixement no ens fa lliures, més aviat al contrari. Ens dóna una sèrie de responsabilitats les quals seria una equivocació ignorar-les, no podem dir en cap cas que hem arribat a uns màxims adquirits. Per cada concepte que assimilem, per cada dada que descobrim, per cada descobriment que es fa, n'hi ha milers que encara no els veiem però estan presents. Ens envolten. Per molt que ens creiem amb el poder de dominar la informació al nostre gust, en realitat no ens hem avançat gaire des de les paraules de Sòcrates, que adaptades avui serien:
El problema està quan aquest dia passa i es torna a la realitat, on els llibres van perdent molt de protagonisme, fins a arribar a un cert punt marginal, tot i que el nombre de lectors augmenta, les xifres de ventes han baixat gairebé un 10% en aquest any, i això sumat a les baixades d'anys anteriors no augura un futur gaire il·lustrat.
Durant aquest dia les ventes de llibres es disparen, tothom s'anima, en mesura de les seves possibilitats, a gastar-se diners en cultura, i el més important, a compartir-la.
Però hem de ser realistes en aquest punt, la venta de llibres no pot salvar l'any gràcies a Sant Jordi. De la mateixa manera que encertadament es potencia a la gent jove fer esport, menjar saludable etc... també s'hauria de potenciar més la lectura a diari fora de l'àmbit escolar. I és que més enllà dels llibres obligatoris gairebé no hi ha moviment.
Quan un adquireix la costum de la lectura, per mínima i senzilla que sigui, ajuda a tenir una ment més receptiva a l'entrada de noves idees, i també serveix per qüestionar-les i intentar plantejar alternatives. Aquestes coses són vitals per a la salut intel·lectual d'una societat, en el moment en que els que vénen per darrere no qüestionen el moment actual, la deixadesa, la passivitat i la decadència estan al caure. En el moment en que som incapaços de rebatre amb arguments a les imposicions del poder establert estem obligats a estar sota la seva influència. I aquest sembla el camí que estem agafant.
No és explicable l'augment del fracàs escolar en aquest sistema educatiu, on per molt que baixin el nivell a l'any següent l'han de baixar encara més degut a la marejant quantitat de suspensos. I això que ara es disposa d'una sèrie de eines que faciliten enormement la pedagogia i la circulació de la informació. Per tant el problema recau en un factor realment preocupant, i és que no hi ha interès en aprendre. I això en un sistema de representació majoritària és una molt mala notícia.
I és que el coneixement no ens fa lliures, més aviat al contrari. Ens dóna una sèrie de responsabilitats les quals seria una equivocació ignorar-les, no podem dir en cap cas que hem arribat a uns màxims adquirits. Per cada concepte que assimilem, per cada dada que descobrim, per cada descobriment que es fa, n'hi ha milers que encara no els veiem però estan presents. Ens envolten. Per molt que ens creiem amb el poder de dominar la informació al nostre gust, en realitat no ens hem avançat gaire des de les paraules de Sòcrates, que adaptades avui serien:
"Només sabem que no sabem res."
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada