Introducció literària

VIII

La llarga galeria de pedra estava just a sota del palau, a pocs metres sobre el nivell del mar, estava pensada per tenir unes 150 persones, però mai n’hi havia menys de 300. Les parets eren tant gruixudes que estaven totalment aïllades unes de les altres.

Les masmorres del Kharus no eren un lloc agradable. I encara menys si estaves encadenat a una de les cel·les més sòrdides i humides de tota la galeria que quan la marea pujava l’aigua hi entrava amb varis centímetres d’altura. A part d’ells, a la cel·la hi havia quatre homes més, 3 joves que no s’havien presentat a l’allistament de tropes i un home vell que gairebé ni es movia.

Però Saphis no donava mostres d’estar gaire preocupat. La irrupció de la guàrdia reial a la taberna l’havia agafat per sorpresa quan estava a punt de veure qui era la persona amb el vel a la cara. Va sentir el soroll d’espases i va pensar que allò no podia ser cap bona senyal.

El pobre Merin anava preparat per lluitar contra borratxos de taberna i no contra 20 soldats armats, però tot i això li va donar temps de deixar-ne a un parell inconscients amb l’ajuda d’una cadira. Però ho va pagar car, tenia un ull amb una pinta molt lletja i li faltaven unes quantes dents.. Quan Saphis va baixar es va treure una fulla dissimulada a la màniga que sempre portava a sobre per casos d’emergència com aquella, va aconseguir reduir a un parell d’enemics però quan es pensava que podria marxar un braç enorme el va agafar pel coll i li va treure l’arma. Després li va clavar un cop de puny a la boca que de miracle només li va trencar un llavi. D’aquesta manera va ser que el van portar davant de Casius.

“-Vaja, vaja – el Conseller Reial estava content- Per fi hem agafat a les rates que s’havien colat al nostre castell. Porteu-los a les masmorres, demà tindrem una xerrada.”

En realitat van ser dos dies els que van esperar, i quan li van obrir la porta va ser molt clar i concís:

“ L’entrada de les masmorres és per la que heu entrat, però la única sortida que hi ha és la comporta que hi ha al mig del passadís, que dona directe al mar. – El to de Casius feia por- La única diferència serà la manera de caure per la comporta, ho podeu fer sencers, o després d’haver patit una “visita” de Barderas. De vosaltres depèn. L’única cosa que vull saber és on està el tercer espia.

Saphis va mirar-lo sorprès, però no va dir res.

-         Què us pensàveu? Que podíeu entrar dins dels meus dominis, subornar als meus homes i que no m’adoni de res? Insensats. Des de el primer dia vam saber que ens espiàveu, la reunió a la taberna va ser premeditada. De fet no m'importa que coneguis la veritat, Nawiri us ha traït i s'ha venut ben barata, tot sigui dit. Tota la seva ordre per venir a ser consellera del Kharus. Però això no és més que el principi, el vostre regne s'acosta a la fi. La guerra tornarà i aquest cop serem nosaltres qui la guanyarem, però no tindrem tanta compassió. Quina decepció, si això és el millor que pot enviar Agamon....Bé, he d’atendre altres assumptes importants...si demà no tinc resposta ateneu-vos a les conseqüències.”

El silenci de Saphis va durar un dia, i a la tarda quan es pensava que li portaven el sopar va veure que qui entrava era Barderas, el soldat de l’armadura negra. Que a part d’una altura considerable també era molt ample d’espatlles. Tenia el cabell a joc amb l’armadura, llargs i greixosos. El seu aspecte descuidat no ajudava a donar una imatge tranquil·litzadora. Desprenia ràbia i violència per allà on passava. Poc després va el carceller amb el menjar, una sopa d’alguna cosa que valia més no saber. Els carcellers portaven la cara oculta per evitar possibles represàlies, però Saphis se’l va quedar mirant una estona però no li va fer cas i es va posar darrere del soldat.

-         No has de marxar tu? No crec que t’agradi gaire el que li faré.

-         No es preocupi senyor, m’esperaré a que marxi per tancar la porta darrere de vostè.

-         Com vulguis doncs, potser aprens algun truquet per tractar a xusma com aquesta d’aquí.

-          

-Que simpàtic que és el nostre estimat amfitrió – Saphis tot i el dolor encara tenia humor suficient- Pensava que ens deixaríeu aquí per sempre. La meva mare ja deu estar patint.

Barderas, però, no era un home que valorés l’humor i li va clavar una puntada de peu a la cama.

-No he vingut a aguantar les teves estúpides bromes, rata!- Barderas tenia una veu greu i desagradable, i l’al·lè li feia pudor a vi i a cebes. – M’envien a buscar informació i no marxaré sense ella.

-         Quina decepció, jo em pensava que ens venies a alliberar. En fi, no es pot tenir tot, oi? I què és el que vol el teu amo? Imagino que no deu ser gaire important si fa venir al seu criat. – Saphis volia veure fins a quin punt era orgullós aquell home.

Barderas li va clavar una altra puntada de peu, però a l’altra cama.

-         Jo no sóc criat de ningú, tros de merda! I no em tornis a faltar el respecte o t’asseguro que ho pagaràs car!

-          

-         D’acord, d’acord, no et volia faltar el respecte- Però digué això amb un somriure que va fer enrabiar al soldat.

-         Com no esborris aquest somriure et juro que t’arrenco els ulls, no seria la primera vegada que ho faig!

Saphis va pensar que ja havia tensat massa la corda i va posar cara seriosa.

-Així m’agrada, ara respon, segons m’han dit vareu entrar tres maleïts espies al castell a ficar el nas. Però aquí en tenim dos, on és l’altre?

-Si heu estat tan llestos com per saber que érem tres, crec que no em correspon a mi contestar aquesta pregunta.

-         Vaja, el senyor no vol respondre. Molt bé, farem una demostració pràctica. Eh, vosaltres tres, es va dirigir als joves que estaven en un racó. – Veniu cap aquí!

Els joves es van mirar uns als altres sense tenir-ho gens clar, però un rugit de Barderas els va fer espavilar.

-Molt bé, poseu-vos davant d’aquest que està lligat a les cadenes i agenolleu-vos. Així molt bé. Veus que fàcil? Aquí tenim a tres persones. Ara en canvi...-I quan deia aquestes paraules es va treure l’espasa i va tallar el cap a un dels nois.- Ara només en tenim dos! Jajajaja ho has entès ara? O et torno a posar un exemple?

Saphis estava perplex, aquell home era molt més perillós del que semblava. Va pensar que hauria d’acabar amb allò aviat.

-         Està bé, està bé...et diré on tenim el nostre tercer amic....-digué això amb una veu tant fluixa que va obligar a Barderas a acostar-se més a Saphis.

-         Ho veus? Ja li deia jo a Casius que una mica de sang i es cagarien a les calces!

-         El tercer espia....-començà a dir Saphis-...el tens...darrere teu!

Barderas es va girar però ja era massa tard, el carceller es va treure un ganivet i li va clavar a l’ull, cosa que el va fer cridar de dolor. Saphis va aprofitar els limitats moviments que podia fer amb la cadena per posar-hi un peu sobre la cara per fer-lo callar.

-Ràpid Meris! Agafa la funda del matalàs i fes-lo callar o tindrem aquí a tota la guàrdia! – El que va dir això era Dianos, amic de Saphis que s’havia infiltrat el castell des de el primer dia, i que havia deixat insconscient a l’autèntic carceller. Va passar per sobre del cadàver del jove i es va treure les claus que portava penjades del cinturó:

-         I ara deslliguem al nostre estimat amic Saphis.....Perfecte – Va tirar les cadenes a l’altra banda de la cel·la, on hi havia els dos nois ben espantats i l’home gran. – Vosaltres! És el vostre dia de sort, si ens acompanyeu podreu venir amb nosaltres cap a Brugain!

Evidentment, no s’ho van fer dir dues vegades, tot i que l’home vell tenia moltes dificultats per moure’s.

Danios va anar a una habitació petita que tenien els carcellers per fer patrulles i quan va tornar portava una corda i la va deixar caure per la comporta que donava al mar.

-Haurem de nadar una estona, uns 200 metres, però tenim un vaixell que ens espera.Sabeu nadar tots oi?  Correcte. Meris hauries d'aguantar a aquest pobre home que no crec que aguanti. Som-hi doncs!

-    Ara vinc companys, però abans li voldria dir una cosa al nostre amic – Saphis es va dirigir a Barderas, que estava malferit i lligat al terra- Et podria matar ara mateix, però vull que pateixis una mica. I quan et recuperis vull que vegis com fracaseu en tots els vosaltres plans. Bé, això si recuperes la vista al complet!

I quan digué això es deixà caure per la comporta i va abandonar les masmorres de Zanpelynn amb més informació de la mai es pensava que podria treure de Casius.