Cicle vital

L’univers és un cicle. L’economia té cicles. La vida és un cicle.  La història és un cicle. Tot allò que som i ens envolta és un cicle. I com a tal té etapes, unes d’expansió i com a conseqüència unes de decadència.

Per molt que ens pensem que la humanitat ha deixat enrere actituds pretèrites no ens podem escapar d’aquest fet. És part inherent a nosaltres. Ens agradi o no la manera en què entenem la nostra civilització arribarà un dia en què canviarà.

Però alerta, dir que canviarà no és en cap cas en sentit negatiu. És preferible això a viure en la mediocritat permanent i l’estancament global. La història ens demostra precisament aquest fet, per exemple, quan l’imperi Romà va tocar sostre, hagués estat millor acceptar la decadència i plantejar nous paradigmes a viure en la foscor que va suposar l’Edat Mitjana.

Els nostres avis van començar el cicle, tot i tenir que pagar un preu molt car ( dues guerres a nivell mundial) van assentar les bases del que vivim avui en dia. Els nostres pares van viure l’expansió i el creixement. I a nosaltres ens ha tocat viure el final del cicle. Qui sap si ens tocarà nosaltres, o als nostres fills assentar les bases del nou.

Actualment hem arribat a un punt en què una persona no és el que val, sinó el que té ( o pot tenir.) El nostre sistema econòmic està basat en un consumisme artificial, on s’han creat falses necessitats per tal de mantenir activat el cicle viciós. Treballem per guanyar diners, tenim diners per gastar, i gastem perquè altres tinguin feina i puguin tenir diners. I així fins a l’infinit.

Si bé és cert que gràcies a aquest sistema s’ha arribat a un nivell de desenvolupament tecnològic desconegut fins el moment (el que s’aconseguia en dècades ara s’aconsegueix en setmanes), també cal dir que l’altra cara de la moneda ha estat la nul·la importància al creixement interior de les persones. Fins el segle passat el coneixement científic anava de la mà del coneixement filosòfic, és més, un no podia existir sense l’altre. De què et serveix tenir una cosa com l’energia nuclear, que et pot solucionar tots els problemes d’energies, si es converteix en un perill per tot el planeta? No hagués estat millor avançar en aconseguir un consens global i ètic abans del coneixement científic?

El concepte de molta gent vers la filosofia ha quedat merament en l’anecdòtic , del que s’ensenya a les aules com  coses que deien  homes de fa molts segles sobre la vida, i va molt més enllà d’això. No és bo caure en dogmes de fe, i tant ho és creure en Déu com en el racionalisme. Les xifres són alguna cosa més, nosaltres les hem d’interpretar i adaptar-les al nostre procés cognitiu.

Evidentment s’ha de tenir en compte el factor humà, que sempre ha estat determinant en destrossar en poc temps el que s’havia aconseguit amb molt d’esforç. Però crec que encara estem a temps de canviar algunes coses, valorar molt més el que et pot oferir una persona a nivell moral, ètic cultural etc i no donar massa rellevància al seu compte corrent.