La igualtat imperfecte

Com s'acostuma a dir, "cada persona és un món", i és per això que a vegades intentar marcar unes directrius i una manera de pensar i fer a nivell global és una qüestió bastant utòpica, per no dir impossible.

Un d'aquests temes és el de la igualtat entre sexes, on s'està intentant equiparar la situació, que durant segles ha estat molt desigual i no precisament a favor del sexe femení.

L'estructura de la nostra societat està marcada clarament per la religió cristiana, on el paper de l'home es va sobreposar al de la dona de manera brutal, quedant aquesta al marge de tot i com a simple acompanyant. Cal recordar que només els homes poden exercir els oficis sagrats.

Per sort, avui en dia la majoria d'aquests pensaments ja estan més que obsolets (em refereixo a nivell occidental, per desgràcia arreu del món moltes dones no són més que propietats dels homes), i la dona és part integrant de l'engranatge. Cal dir, però, que aquest canvi és a nivell històric molt recent, ja que a nivell europeu fa uns 50 o 60 anys i a nivell espanyol uns 30. Evidentment encara queden algunes coses per arreglar, com seria la igualtat de sou, la vergonya de la violència domèstica....però a nivell global es pot dir que no hi ha gaires diferències substancials. 

M'agradaria, però, parlar sobre una sèrie d'accions que s'estan realitzant i que em sembla que fa un flac favor a totes aquelles dones que van lluitar per aquesta igualtat, i és el tema de les quotes i en alguns casos la discriminació positiva.

Posem un exemple ben clar sobre això, el nombre de ministres en el govern espanyol, hi ha tants homes com dones, cosa que no seria greu si no fos perquè per llei ha d'existir tal situació. A mi em sembla que posar una dona en un càrrec important pel simple fet de ser-ho em sembla gravíssim, és més important el teu sexe que la preparació que es pugui tenir? O posem un cas contrari, una dona que dóna el perfil idoni per una feina no pot tenir el càrrec perquè el % de dones ja està cobert. Per mi aquesta és l'autèntica discriminació.

Un altre error que pot portar aquesta discriminació positiva és el fet que hi haurà dones que s'aprofitaran de la situació per tal de sortir-ne beneficiada, sabent-se emparada per la llei, no són pocs els casos de dones que han mentit en relació a una agressió soferta. En aquest cas encara és més greu, ja que no són poques les dones que han de viure un infern per culpa d'aquest fet.

I és que a vegades aniria bé que fóssim cecs, i  deixar de guiar-nos per si una persona és home o dona, si és alt o baix, blanc o negre etc.. ja que per moltes diferències exteriors que hi puguin haver no deixem de ser persones, i això sí que és comú, totalment imperfectes.