La divina comèdia
Una bona manera d'entendre la situació actual és imaginant que la democracia en aquest Estat és com el cabal d'un riu, doncs bé, en els últims 20 anys certs poders han posat una presa al riu per fer-se'l seu, el problema és que no s'han adonat que l'aigua, al no córrer i renovar-se, s'ha acabat podrint.
Doncs bé, un d'aquests poders sens dubte és el de l'Esglèsia, que molta gent pot pensar que si durant l'època franquista va ser el segon poder, durant la democràcia ha obtingut una posició d'acord amb els temps que corren. Res més lluny de la realitat.
Finançament de l'Esglèsia a l'estat Espanyol:
L'any 1988 es va assignar obligatòriament un 0,5239% de l'IRPF de tots els ciutadans (que siguin catòlics és el de menys), a l'any 2007, però, es va canviar aquest sistema, que va pasar a ser d'un 0,7% però aquest cop de forma voluntària.
Tot i això, aquest impost no era suficient pel manteniment de l'estament religiós, per tant rep diners de la següent manera (evidentment existeix molt poca transperència en els pressupostos eclesiàstics, pel que les xifres són aproximades):
Entre d'altres, aquests són els punts que més m'han cridat l'atenció:
Unes xifres realment esgarrifants, i això que només arriben al 2003, en plena època de crisi i retallades, s'haurà baixat el % del pressupost a l'església? Ho dubto bastant.
Mirant la Constitució del 1978 en relació a aquest tema vaig trobar cert article que em va cridar l'atenció:
Resulta realment curiós aquest article, tenint en compte les xifres anteriors la despesa en religió realment es dispararia si totes les altres confessions tinguessin els mateixos drets i status.
D'altra banda, no deixa de ser curiós que cert sector de la societat, en actitud apocalíptica es queixi que en aquest país es margina a la religió i que no es respecten les llibertats individuals. Es pot ser més hipòcrita? No podem oblidar que avui en dia els ministres i presidents juren càrrec amb la Constitució i la Bíblia.
Es destinen tots aquests diners per a mantenir a una casta que fa segles que s'enganxa al poder fins als límits de necrosis espiritual. També es cert que una part d'aquests diners es destinen a l'ajuda social, però crec que aquests temes haurien de ser competència de l'Estat.
Tal i com ja vaig comentar en aquest mateix bloc, en certs temes estem igual que fa 500 anys, l'únic que canvia són els noms i les actituds.
Doncs bé, un d'aquests poders sens dubte és el de l'Esglèsia, que molta gent pot pensar que si durant l'època franquista va ser el segon poder, durant la democràcia ha obtingut una posició d'acord amb els temps que corren. Res més lluny de la realitat.
Finançament de l'Esglèsia a l'estat Espanyol:
L'any 1988 es va assignar obligatòriament un 0,5239% de l'IRPF de tots els ciutadans (que siguin catòlics és el de menys), a l'any 2007, però, es va canviar aquest sistema, que va pasar a ser d'un 0,7% però aquest cop de forma voluntària.
Tot i això, aquest impost no era suficient pel manteniment de l'estament religiós, per tant rep diners de la següent manera (evidentment existeix molt poca transperència en els pressupostos eclesiàstics, pel que les xifres són aproximades):
Entre d'altres, aquests són els punts que més m'han cridat l'atenció:
- 500 millons d'euros per pagar el sou a 33.400 professors de religió i altres càrrecs eclesiàstics.
- 3.200 milions d'euros per les escoles concertades, que representen 80.959 professors 1.368.237 alumnes.
- 200 milions en concepte de mantenim d'edifis històrics.( 280 museus, 103 catedrals i gairebé 1000 monestirs)
- Exempció d'impostos (com ara l'IVA) que suposa un estalvi de 750 milions. Tot i això, presionat per l'Unió Europea, l'Estat va elimar l'exempció en quan a adquisicions de béns immobles.
Unes xifres realment esgarrifants, i això que només arriben al 2003, en plena època de crisi i retallades, s'haurà baixat el % del pressupost a l'església? Ho dubto bastant.
Mirant la Constitució del 1978 en relació a aquest tema vaig trobar cert article que em va cridar l'atenció:
Article 16.3.
"Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions."
Resulta realment curiós aquest article, tenint en compte les xifres anteriors la despesa en religió realment es dispararia si totes les altres confessions tinguessin els mateixos drets i status.
D'altra banda, no deixa de ser curiós que cert sector de la societat, en actitud apocalíptica es queixi que en aquest país es margina a la religió i que no es respecten les llibertats individuals. Es pot ser més hipòcrita? No podem oblidar que avui en dia els ministres i presidents juren càrrec amb la Constitució i la Bíblia.
Es destinen tots aquests diners per a mantenir a una casta que fa segles que s'enganxa al poder fins als límits de necrosis espiritual. També es cert que una part d'aquests diners es destinen a l'ajuda social, però crec que aquests temes haurien de ser competència de l'Estat.
Tal i com ja vaig comentar en aquest mateix bloc, en certs temes estem igual que fa 500 anys, l'únic que canvia són els noms i les actituds.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada