Crònica d'un moviment anunciat

Pocs dies abans de les eleccions municipals es va viure a l’estat espanyol un moviment social que va sorprendre a tothom, tot i que en el fons es podia imaginar que acabaria succeint degut al descontentament general cap a la classe política. S’han ajuntat alguns factors, com ara la crisi econòmica o els casos de corrupció que han fet esclatar d’indignació als ciutadans.

En un principi em va semblar que aquest moviment estava totalment legitimat, ja que feia falta donar un toc d’atenció, i quina millor ocasió que posar-los nerviosos abans d’unes eleccions (municipals i autonòmiques).Es van utilitzar les eines que una democràcia moderna ofereix, resistència pacífica i manifestacions, i per primera vegada es van utilitzar les xarxes socials per organitzar els esdeveniments, i és que el món sencer es va bolcar a favor.

El cas és que aquest moviment no es va veure reflectit, en cap cas, en els resultats electorals, ja que el bipartidisme imperant no va veure afectat el seu status quo. El que perdien uns, ho guanyaven els altres. I és que el gran problema d’aquest moviment és que no ofereix una alternativa real a l’hora de votar, que és com s’aconsegueixen els canvis importants. No serveix de res muntar acampades o xerrades, si a l’hora de votar sempre hi ha les mateixes opcions.

Un dels grans errors de l’organització del moviment va ser no retirar-se de les places ocupades just després de les eleccions, ja no tenia sentit el gest simbòlic d’una acampada, ja que els comicis s’havien celebrat, i la classe política es veia legitimada veient els resultats, el pols que s’havia fet fins aquell moment ja estava perdut.
 El que s’hauria d’haver fet és crear una organització interna amb una bona estructura i, sobretot, amb una jerarquia marcada per donar una credibilitat total. Encara que fos una estructura a nivell provincial ( que es com es vota a les eleccions generals) ja seria un gran cop d’efecte a favor d’un canvi en positiu.

L’altra gran error ha estat negar totalment tot el que estigui relacionat amb l’actual estructura del sistema, és un gest molt lloable i que demostra unes bones intencions, però no és raonable que els Mossos d’Esquadra es vulguin posar en contacte amb un portaveu dels acampats i que ningú s’hi presenti, no és raonable que tot un moviment que vol oferir una alternativa tingui una organització  tant anàrquica. Són aquest tipus de coses el que treu credibilitat a qualsevol intent de canvi.
 Aquest moviment hauria de ser absolutament transversal i no només dirigit a un sector en concret. És correcte que no es vulgui pecar del mateix mal que els polítics al tocar poder, però si es vol canviar al sistema s’ha de fer des de dins i amb les eines que t’ofereix.

Un bon exemple seria mirar altres fenòmens socials que han aconseguit grans canvis, com podria ser el sindicat polonès “Solidaritat” liderats per Lech Wałęsa a finals dels anys 80, que amb la bandera de la no-violència va arribar al poder i va aconseguir canviar les coses en un ambient molt més radical i perillós com ho era la etapa final de la URSS, i tot ho van aconseguir amb una gran organització i per acceptar a membres de pensaments molts diferents.


El cas és que això ha anat degenerant, l’organització ja ha reiterat que no vol entrar en política, i no més es centra en manifestacions, i per desgràcia el que era una minoria s’ha convertit en el centre d’atenció dels medis de comunicació, els típics okupes, antisistema etc han aconseguit que molta gent que en un principi donava suport al moviment, deixin de sentir-se’l seu. Cosa que a la llarga suposarà la mort del moviment, tornant a donar a la classe política un xec en blanc, donant a entendre que només ells són capaços de fer les coses.

Finalment, també m’agradaria criticar l’actitud que estan demostrant alguns dels activistes, com si la seva fos una creuada sagrada que no admet cap mena de crítica, o estàs amb ells o contra ells. La gran majoria s’emplena la boca amb paraules com llibertat o democràcia, i posaria la à al foc a que molts només fan que repetir consignes sense saber el que comporten. Molts reclamen la llibertat, i no saben perquè la volen. M’agradaria saber l’opinió que donarien si els que, posem un exemple sense mala intenció, com podrien ser els anti-abortistes. També els hi donarien suport en pro de la llibertat i la democràcia?

Comentaris

Entrades populars