El dimecres passat vaig publicar una sèrie de preguntes tipus test al meu Instagram, amb un relatiu èxit de participació, i per això m'agradaria comentar i explicar una mica les preguntes que es van fer:
La primera era sobre el principi de les Guerres Mèdiques, en concret la batalla de les Termòpiles, on el rei espartà Leònides I va liderar, i al final resistir fins a la mort contra els invasors perses.
Alexandre fou un rei macedònic, bastant posterior a Leònides.
Aquil.les és un personatge fictici de l'obra d'Homer, la Ilíada.
Pèricles va participar a les Guerres Mèdiques amb èxit, però liderant les tropes d'Atenes.
La següent era relativa a la Guerra del Peloponès, on van combatre Esparta contra Atenes pel domini del territori i per l'hegemonia sobre les altres polis gregues.
La guerra va finalitzar amb victòria espartana, que va tenir la seva època daurada sobre la decadent Atenes (havent perdut a líders com Pèricles o personalitats com Sòcrates).
La tercera pregunta era relacionada amb Sòcrates i el seu deixeble, Plató. En aquest cas fou Aristòtil que es podria dir que va destacar per sobre dels seus predecesors i va ser una influència molt forta durant l'Edat Mitjana. Agafant el model de la Acadèmia de Plató va fundar el Liceu i els seus seguidors eren coneguts com els peripatètics.
Diògenes va ser deixeble de Antístenes, deixeble de Sòcrates, i era de pensament cínic.
Sòfocles va ser un dels més destacats dramaturgs de l'antiguitat, reconegut per les obres sobre Edip o Electra.
Alexandre, en aquest cas va ser el deixeble d'Aristòtil.
L'emperador Constantí el Gran va fundar la ciutat de Constantinople (una demostració d'ego pròpia del càrrec) sobre l'antiga colònia grega de Bizanci. Sempre he pensat que parlar de l'Imperi Bizantí pot portar a errors, ja que sembla distanciar-se del fet que era l'Imperi Romà d'Orient, per sort sembla que els historiadors estan abandonat el terme Bizantí per referir-se a l'Imperi.
Evidentment, l'intent de l'emperador Teodosi no va servir per salvar l'inevitable caiguda de Roma, ja que en menys de 100 anys, l'any 476, es considera oficialment com el final de la Roma occidental.
El gladius o gladius hispaniensis era l'arma tradicional del soldat romà, inspirada per l'espases dels mercenaris celtibers durant les guerres púniques.
El pilum era la també típica llança que havien de portar els legionaris.
La segmentat era l'armadura pesada que no es van començar a fer comuns fins a l'època d'August (segle I).
Espatum és una paraula totalment inventada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada