Dignitat democràtica

Aquest cap de setmana s'ha viscut un d'aquells moments simbòlics que tenen al darrere una sèrie de conclusions que estaria bé remarcar, ja que en un món globalitzat els moviments d'unes peces petites poden afectar a les peces més grans en poc temps:

0- Petita introducció:

Molta gent encara es pregunta el significat del resultat del referendum d'ahir, en realitat és bastant simple; la economia grega ha estat rescatada 2 vegades en els últims 5 anys, a on s'ha augmentat la quantitat econòmica a la ajuda i als terminis de pagament. El problema és que molts d'aquests diner no s'han emprat com estava previst i només ha aconseguit augmentar el forat. Els governs anteriors a l'actual van manipular els comptes per fer creure que la situació era millor de la real, per tant la credibilitat de Grècia era més que dubtosa.

Aquest mes caducava un dels terminis de pagament, i Grècia no ha estat capaç de fer el pagament, i per tant s'estava negociant una manera de acontentar tothom, però aquest cop la Troika (com és coneix al Banc Central Europeu, a la Comissió Europea i al Fons Monetari Internacional) ha exigit unes condicions que el govern grec ha trobat totalment inacceptables, i d'aquí ve el referendum, donar al president de Grècia (Alexis Tsipras) una força major a la hora de negociar. El sí implicava acceptar les condicions aconseguides a l'últim acord, i el No implicava una nova negociació per arribar a acords més raonables. En cap cas s'estava decidint la permanència a la Unió Europea o a l'Euro.

1- El paper de la UE:

Totalment desacreditada a nivell moral i democràtic. Utilitzant una campanya de la por totalment desproporcionada i amb una dosi de cinisme fins ara desconeguda. Cal remarcar les amenaces del president del Parlament Europeu, Martin Schultz amenaçant amb una expulsió de Grècia si guanyava el no.

S'ha demostrat la seva ineficàcia a la hora d'actuar i una estructura completament inútil i poc aprofitable, calen unes reformes urgents.

El bipartidisme no és solament un fenomen espanyol, a Grècia la dreta (Nova Democràcia) com la socialdemocràcia (PASOK) han estat còmplices i partícips del disbarat rere disbarat que ha suposat l'endeutament i posterior gestió del deute. Que ara vulguin fer creure a la gent que la culpa de tot és de Syriza no deixa de ser un insult a la intel·ligència de molta gent.

2) El deute

La clau de volta de tot plegat, el famós deute que fa anys que ens persegueix com el pitjor fantasma. El deute és dels estats, correcte, però aquest deute va ser comprat als bancs alemanys, i sobretot francesos. Per tant que deixin de fer-nos creure que volen ajudar als ciutadans quan en realitat al darrere hi ha la banca i el seu univers propi, que difereix molt del d'un ciutadà normal.

3) El govern grec

Acusats de ser uns grans populistes simplement han fet el que hauria fet un govern democràtic de veritat, portar la decisió al poble. Amb un 36% dels vots a les últimes eleccions Syriza no es veia prou forta com per prendre una decisió tant trascendental, populisme en la meva opinió és reformar la Constitució de forma exprés i sense consultar a ningú. Falta de qualitat democràtica. Una altra.

Queda clar que tot aquest procés grec, no és res més que un escarni públic per a altres països que tinguin la intenció de no acatar cegament els fulls de ruta de la Troika. Això encara dóna més valor a la figura de Tsipras i Varoufakis.

4) El vot de la dignitat

Pur orgull nacional, en sentit positiu. Quan et van apretant de forma constant arriba un punt on només queda plantar-se per pura i simple dignitat, i en aquest punt ha arribat el poble grec, ja no és qüestió de dretes i esquerres, és simplement qüestió de defensar al teu poble.

I espero que aquest sigui el missatge que més arribi a la gent, que per molta por que ens vulguin inculcar, que per moltes amenaces ens facin i que encara que ens vulguin dividir, hem de ser conscients que el poder de decisió encara recau en nosaltres, per molt que els hi pesi.