Comprar la felicitat. O canviar-la?

Arribarà algun dia en que veurem que viure per treballar no és el camí adequat si es vol arribar a una felicitat completa? Aquest sistema ens ha aportat grans beneficis, quin dubte hi pot haver, però s'han limitat estrictament a guanys superficials. És a dir, aconseguim donar la imatge de felicitat, però no l'arribem a tenir interioritzada. Quan el sentiment surt de dintre i va cap a fora, en el moment en que és a l'inversa ja no és el mateix.

I aquest és el gran error:"Creure" que podem fer feliços en base al que podem tenir o deixar de tenir.
Que no es pot ser feliç actualment i amb aquesta filosofia? És evident que sí, la felicitat en aquests moments és el que perds buscant-la. O més ben dit, el que et fan perdre fent creure que trobaràs. I és que no ens podem enganyar, hem perdut gran part de la nostra autonomia a causa d'una concepció de la vida en clau comercial que ens planifica el que hem de fer, com ho hem de fer i quan ho hem de fer. I en aquest cas no es tracta d'afers polítics que es poden solucionar amb les urnes, aquestes coses són inherents al sistema i necessitarien una reforma global i absoluta.

I en cap cas estic fent una crida a l'anarquia i a renegar de tot el sistema, simplement es tracta d'una renovació. No crec en els absoluts, ni tot és tant dolent ni la solució és perfecte, simplement s'ha d'optar pel millor de cada cosa i minimitzar els problemes, aquest és el meu concepte de progressisme. Avançar a un ritme constant i regular, assegurant sempre els passos abans de fer-los però avançant. Sempre.

Si algun dia s'aconsegueix que el concepte del diner sigui més real i no el de gran jutge que regula qui pot i qui no, aquest dia s'haurà fet un gran pas en clau històrica, comparable al que va suposar al Renaixement (on curiosament és va inventar el concepte de banca moderna). I és que el que diu aquest proverbi té tota la raó:

"Només després que l'últim arbre sigui tallat.
Només després que l'últim riu sigui contaminat.
Només després que l'últim peix sigui pescat.
Només després sabràs que els diners no es poden menjar."

Comentaris

  1. Estic d'acord amb el teu article, però sens dubte el problema és estructural i només serà possible un canvi sobre la base d'una educació (que no adoctrinament!) que fixi els seus pilars en béns immaterials com el desenvolupament personal i intel·lectual i no a poder aconseguir un iPhone.
    Hem nascut i crescut dins d'un sistema, capitalisme, on el consumisme és concebut com a religió i on la felicitat s'associa a obtenir béns materials, i és aquí on radica el problema, ja que actualment un gran numero de persones ha estat expulsat d'aquest joc i per tant, la infelicitat ens ha envaït... No puc dir que jo m'acostumaria a viure en un sistema comunista perquè segur que seria molt difícil després d'haver viscut en aquesta eufòria del consumisme tota la meva vida, però sens dubte crec que el futur està en dur a terme un sistema socialista just i democràtic. El capitalisme és un tirà gegant amb gana, al que no li importaria menjar-se a la humanitat si fos necessari.

    ResponElimina
  2. Sens dubte una manera de començar a solucionar i a curar aquesta societat seria amb l'educació, només cal veure com cada govern que entra la canvia al seu gust. Lamentable. Cadascú és com és i això no es pot canviar, però si es fomenten els valors justícia, humilitat,respecte..etc des de ben petits algunes coses canviaren segur.

    Tampoc crec que passar-se a l'altre extrem sigui una solució adient (si entenem el comunisme de Marx tal qual), la societat ha evolucionat i és molt més complexe. Una solució intermitja seria ideal, és a dir, l'Estat ha de ser l'encarregat dels serveis bàsics (educació sanitat, vivenda, subministraments etc) i deixar una petita iniciativa privada per incentivar i motivar als emprenadors (per no crear una classe passiva, mal del comunisme). La gana del capitalisme ens portarà a un mal final, un sistema que es basa en consumir recursos finits en un entorn que és finit no pot acabar de cap de les maneres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars