L'alternativa gris.

Durant l'últim segle la política i la societat tenia una clara divisió: dretes i esquerres. Per les dretes hi havien els empresaris, burgesos i eclesiàstics. Per les esquerres hi havia la classe treballadora. La màxima expressió d'aquesta divisió fou durant la Guerra Freda, on els dos sistemes es feien la competència per demostrar quin era el millor i provar la superiorat del respectiu sistema. 

Aquesta guerra va tenir la seva part positiva, ja que es va veure el millor de cada sistema, i els que es van beneficiar d'això va ser la població (molt més en la capitalista, on l'estat del benestar va tocar sostre).

Amb la caiguda del sistema soviètic, i per tant, de l'enemic antagònic, el sistema capitalista tenia via lliure per dominar el món. I així ha estat, el món sencer s'ha convertit en una tauler on els grans capitals miren de fer encara més la seva pròpia fortuna. Però el que no van tenir en compte és que quan no tens una alternativa, estàs destinat a la decadència. Si no t'has d'esforçar per demostrar que ets millor, quin sentit té millorar i donar el millor de tu mateix? La victòria capitalista va ser tant rotunda i clara, que a la llarga li ha suposat la seva pròpia derrota.

La crisi que estem vivint no és tan sols una crisi pròpia del sistema, és la crisi del propi sistema. Per tant, quin sentit té ara parlar de dretes i esquerres quan hem de votar? Per molt que ens ho vulguin dir no existeix una alternativa real i efectiva, com a mínim a curt/mitjà termini, i estem triant dins una gama de grisos, però en cap cas passem del blanc al negre. L'actualitat política només es pot entendre si parlem dels de dalt i dels de baix.

Quan l'economia gaudia d'una bona salut i ens pensàvem que podríem viure així eternament, qui sostenia el pes i l'equilibri social era la classe mitja, ara però, després d'unes retallades per part dels executius  (complint ordres) destinades a reforçar i mantenir els privilegis d'alguns a costa dels drets bàsics dels altres, la classe mitja s'ha vist reduïda de forma dramàtica, sent actualment gairebé inexistent. Augmentant així les diferències entre les classes socials i fent patents una injustícies totalment injustificables per aquells que diuen representar el poble.

Com vaig dir fa temps, és hora d'acceptar que aquesta manera de pensar i actuar ha arribat a la fi, és l'hora d'idear una nova filosofia de vida, oblidar els antics paradigmes i crear-ne de nous on el ritme de vida sigui el que necessitem i no el que ens pensem que mereixem. I quan més aviat en siguem conscients, més aviat podrem sortir de l'espiral decadent. El dia en què podem escollir entre blanc i negre, i no grisos, es podrà dir que la cosa ha canviat de veritat.