La generació de la memòria

En un moment com l'actual, en que les coses duren poc i les modes són fugaces, és molt recomanable posar atenció en un sector el qual sense ser fer gaire soroll, és sens dubte un refugi de saviesa i de valors positius tant necessaris en dies on tot es valora en relació al que pots comprar. Estic parlant, evidentment, de la tercera edat.

M'entristeix profundament constatar que en aquest caos que anomenem rutina, on els dies van passant sense  posar gaire atenció i on tot passa en una escala de grisos, es margini a aquest sector. 

Una bona manera de comprovar la salut ètica d'una societat és mirant com es tracta a la gent anciana, ja que en certa manera és una manera de respectar al passat. Les cultures asiàtiques en aquest àmbit són tot un exemple, ja que demostren un respecte gairebé reverencial. Per contra, a gran part de la societat occidental la figura de la gent gran ha anat degenerant fins a convertir-se, en part, en una molèstia i fins i tot en una despesa mèdica.

 I és en aquest últim punt on crec que s'està cometent una sèrie d'errors que són imperdonables arribats a aquesta altura de la història, si bé és cert que els primers anys de vida són sagrats, i han d'estar protegits i coberts per l'Estat, els últims anys no han de ser menys. És indignant veure la situació en que es poden arribar a trobar algunes persones. Un bon exemple de això poden ser les senyores que es quedaven a casa mentre el seu marit treballava, i a causa d'aquest fet no van cotitzar a la seguretat social, i per tant no tenen una pensió. En el cas de que es quedin viudes reben una pensió insultant per portar una existència decent. També es podria parlar de les famílies que obliguen a passar als seus antecessors lluny d'on van viure, i fer-los passar la resta dels seus dies enclaustrats en una habitació aliena.

Cal recordar que aquesta generació ha sobreviscut a una guerra, i el que encara és pitjor, una post-guerra. Si vam aconseguir arribar a un progrés social i econòmic va ser gràcies al seu esforç i dedicació per aixecar a un país devastat i sense fe. També van suportar una dictadura de 40 anys, alguns millor que altres, i per aquest motiu tenen una consciència molt més forta del que significa la democràcia,  no m'equivocaria si afirmés que és el sector amb l'índex més alt de presència a les urnes, i això no deixa de ser preocupant ja que quan aquesta generació s'acabi poca gent sabrà valorar l'acte de votar i escollir més o menys de forma directe els que han de governar. Això demostra que quan et guanyes un dret, el valores molt més que si el tens de naixement, no seria mala idea replantejar amb profunditat aquest tema, però això és mereix un article a part.

I és que segurament molts d'ells no tenen carreres ni màsters, i alguns ni tan sols van anar a l'escola, però ningú pot dubtar que tenen més coneixements que molts auto-anomenats erudits o intel.lectuals. Perquè quan el que està en joc és la teva vida o la de la teva família és quan una persona treu el millor de si mateix.

Si perdéssim una mica del nostre valuós temps i el dediquéssim a parlar i intercanviant opinions amb alguna  persona d'edat avançada podríem aconseguir veure coses que degut a la poca paciència de l'edat no sabem, ni volem valorar.