Cicuta administrativa

Quan un fa un repàs a la premsa no pot deixar de sorprendre's al veure certes notícies en relació a una sèrie de polítics, que en teoria, s'han retirat. I dic en teoria, perquè sembla que en un sistema de renovació política sembla que hi hagi càrrecs vitalicis.

I és que a vegades dona la sensació que ser polític en aquest país és l'equivalent a un sou de per vida, on les equivocacions són ignorades i que jugar amb els diners de tots no comporti cap mena de responsabilitat. I això va més enllà dels polítics més importants, com ministres o presidents autonòmics, això afecta a totes les escales de poders, ja que no és normal que l'alcalde d'una població de 8.000 habitants deixi un deute de 25 milions d'euros i no hagi de respondre per això.

Tal i com ha degenerat la situació, hauria de ser moment per agafar conceptes de l'empresa privada i aplicar-los a la pública, per tal d'aconseguir una eficiència a l'altura de les circumstàncies. També s'hauria de fer una diferenciació entre funcionaris, ja que no és el mateix un mestre, un bomber, un policia o un metge, que una oficina de 150 persones on només amb 50 farien el fet.

I és que són aquests càrrecs de confiança, posats per calmar deutes polítics, a on s'ha d'efectuar la gran retallada, i deixar en pau a aquells que s'esforcen per tirar endavant al país.

Posem per exemple l'últim cas d'un polític de gran repercussió que pocs mesos després de posar fi a la seva etapa com a President de la Generalitat de Catalunya ha estat escollit (o més aviat anomenat) com a senador, José Montilla.

Més enllà de la seva més que dubtosa funció al capdavant de Catalunya, on les conseqüències les estem pagant avui en dia, no crec que parli gaire positivament de la cambra de representació territorial el fet que la majoria dels seus seients l'ocupin polítics passats a millor vida o que no saben a on posar-los. Com per exemple Joan Saura, que després de la seva feina a Interior el seu propi partit va decidir d'enviar-lo lluny.

Deixant de banda la despesa econòmica que suposa el manteniment d'aquests càrrecs per a la realització d'una feina "inútil" ( si bé es modifica alguna llei o esmena, a l'hora de la veritat no té cap pes), en el cas de Montilla és més greu ja que també cobra una molt bona remuneració per haver exercit de President. És a dir, cobra un sou per treballar i una paga per haver deixat de treballar. Si aquesta mena de despeses no s'aboleixen abans de fer-ho en sanitat i educació és que, en el fons, tenim el que ens mereixem.

No es pot permetre que tots els esforços fets al llarg dels anys per tal d'aconseguir un estat del benestar se'n vagin a norris per la mala gestió d'uns quants.
A vegades ens oblidem que la classe política està pensada i existeix per servir a la societat, i no a la inversa.