Grans personatges de la història: Vladimir Ílitx Lenin.

Vladímir Ilitx Uliànov va néixer en el si d’una família burgesa, a la ciutat de Simbirsk (actualment Uliànovsk), el 22 d’abril de 1870. El seu pare Ilià Nikolàievitx Uliànov ,va ser elevat a la noblesa russa pel seu treball en la burocràcia del govern del Tsar. Tot i que les biografies que es van realitzar durant l'Unió Soviètica tractaven de dissimular el seu origen, el mateix Lenin mai va fer cap esforç per amagar el fet que ell era un noble de naixement.   
Lenin va argumentar de forma clara que els intel.lectuals burgesos tenien un paper vital: transmetre les idees polítiques del moviment revolucionari als obrers.      
                                                                      
De petit se li deia Volòdia (diminutiu de Vladímir) i va manifestar un do de pensament elaborat i profund, poc afectiu i sarcàstic. De ment molt lògica, es va mostrar excel·lent estudiant des de la seva més tendra infància. Vladímir es va distingir en l’estudi del llatí i el grec. Va passar per dues tragèdies en la seva joventut: a 1886, el seu pare va morir d’una hemorràgia cerebral. L’any següent, el maig de 1887, el seu germà gran, Aleksander Uliànov, va ser detingut i afusellat per una atemptat fallit contra el govern tsarista. Fet que va marcar de per vida al jove Lenin, passant a ser un teòric de la Revolució més que no pas un peó.

Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial la seva figura política s’expandeix, al propugnar l’oposició de la socialdemocràcia alemanya a la mateixa, i el converteix en una figura clau a Rússia, quan l’evolució de la contesa es mostra obertament desfavorable per al seu país. Després de la inesperada revolució de febrer, que culmina en la abdicació del tsar, comença a forjar un procés revolucionari que es resoldria en el mes de novembre (octubre pel vell calendari).

Lenin va haver d’utilitzar tota la seva influència per convèncer la majoria de la direcció del seu partit que havia arribat el moment de derrocar el govern per mitjà d’una nova revolució (la revolució d’octubre) que va portar al poder els bolxevics. Des de llavors i fins a la seva mort va encapçalar el govern revolucionari (president del Consell de Comissaris del Poble). Després de signar la pau amb Alemanya al Tractat de Brest-Livotsk (1918), es va haver d’enfrontar a la guerra civil i contra els anomenats blancs, que comptaven amb l’ajuda de les principals potències estrangeres, com ara Anglaterra, França o els Estats Units.

Va demostrar flexibilitat com a governant aprovant la Nova Política Econòmica (NEP) l’any 1921, que va suposar un retorn transitori al capitalisme per fer front al desastre econòmic que havia suposat l'anomenat comunisme de guerra.

Al març de 1919, Lenin i altres líders bolxevics al costat de diversos marxistes revolucionaris de tot el món van crear la Tercera Internacional, també coneguda com IC, o Komintern, els membres, incloent a Lenin i als mateixos bolxevics, es dividien del més ampli moviment socialista identificat amb la Segona Internacional. A partir d'aquest moment serien coneguts com comunistes.  

Va ser ferit en un atemptat per Fanni Kaplan el 1918, un fet que li deixà greus seqüeles. Va morir el 21 de gener de 1924 a causa d’un vessament cerebral. El seu cos embalsamat es troba al mausoleu de la Plaça Roja. 

Després de la seva mort es va plantejar el problema de la successió en la conducció del govern i el partit. Per a alguns el successor era clarament Trotski, encara que el mateix Lenin en el seu testament considerava que ni Trotski ni Stalin no eren aptes —aquest últim fortament criticat per concentrar tota l’autoritat—, i fins i totsuggeria la renúncia dels seus càrrecs en el partit.

El text del testament de Lenin, es va mantenir en secret fins a 1956. En el seu honor, entre 1924 i 1991 es va anomenar Leningrad la ciutat de Sant Petersburg.

Obra literària:

A quina herència renunciem (1897)

El desenvolupament del capitalisme a Rússia (1899)

¿Què fer ? (1902)

Un pas endavant, dos passos enrere (1904)

Dues tàctiques de la socialdemocràcia en la revolució democràtica (1905)

Materialisme i empiriocriticisme (1908)

Carles Marx (1914)

Tres fonts i tres parts integrants del marxisme (1914)

El dret de les nacions a l’autodeterminació (1914)

L'imperialisme, fase superior del capitalisme (1916)

El programa militar de la revolució proletària (1916)

Les tasques del proletariat en la present revolució (Tesis d’abril) (1917)

L'Estat i la revolució (1917)

La revolució proletària i el renegat Kautski (1918)

L'economia i la política en l'era de la dictadura del proletariat (1919)

La malaltia infantil del "esquerranisme" al comunisme (1920)

Carta al XIII Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica(testament de Lenin) (1923)