Sacco i Vanzetti.

Vull dedicar aquesta entrada a un fets que van passar als Estats Units l'any 1927 i que seria un error  no recordar-ho:

"No li desitjaria a un gos o a una serp, la criatura més baixa i desafortunada de la terra, no li desitjaria a cap d'ells el que he patit per coses de les que no sóc culpable. Però la meva convicció és que he patit per coses de les que sóc culpable. Estic patint perquè sóc un anarquista, i sí sóc un anarquista, he patit perquè sóc italià, i sí sóc italià ... Si em poguessin executar dues vegades, i si pogués renéixer dues vegades, viuria de nou tot el que ja he viscut"

".

Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, immigrants d'origen italià, que van ser acusats d'assassinar a un matrimoni a Massasuchets l'any 1920. Van ser condemnats a morir a la cadira elèctrica, sense proves. El jurat va considerar que la seva procedència i sobretot la seva ideologia anarquista eren motius suficients com per merèixer la pena capital.

El món es va mobilitzar a favor dels 2 condemnats, a les capitals europees es van organitzar grans marxes per demanar ja no la llibertat, sinó un judici just, però no servir de res. Alguns artistes com ara Ennio Morricone o Joan Baez es van inspirar en aquests fets per crear la següent cançó, que es va convertir en tot un símbol:

Aquesta notícia, per desgràcia, podria pasar en qualsevol país, però m'agradaria destacar aquesta història perquè va passar a un país que s'autoproclama el paradigma de la llibertat d'expressió. Tot i que també s'hi ha d'aplicar un context històric en el que tot el que sonés a socialisme era durament perseguit a la terra de la 'llibertat'.

Aprofitant que últimament molts s'autoproclamen revolucionaris (moviment 15-M) no està més de recordar èpoques en que expressar la teva ideologia política et podia costar la vida. Avui en dia com a molt et pot costar un cop de porra o de pilota de goma, sembla que en aquest sentit s'ha avançat.