L'estupidesa solidària

Fent un repàs per l'hemeroteca de La Vanguardia (exercici molt recomanable, sobretot en època electoral) vaig recordar la notícia dels voluntaris que van segrestar a Mauritània.

Llegint la notícia he vist que aquests cooperants no van fer cas a les recomanacions de les autoritats en el tema de la ruta a fer, ja que es tracta d'una zona perillosa. En cap moment vull criticar o despreciar la gran feina humanitaria que s'efectua en aquella zona, la meva reflexió va més encaminada cap al fet d'arriscar-se d'aquesta manera tant innecessàriament estúpida. 

I és estúpida perquè a part de no poder arribar a les persones necessitades, crees un problema al teu país i a la teva família. Però en fi, fins aquest punt vaig pensar que tothom es podia equivocar, i que, al cap i a la fi, dels errors se n'aprèn.

Com tots sabeu, al final tot va acabar bé, els tres cooperants van tornar a casa sans i estalvis, tot i havent pagat un rescat entre tots, però en fi, si s'han de tirar els diners, que siguin per una bona causa. Ara bé, la meva sorpresa (indignació?) va arribar quan els mateixos que havien rescatat, pretenien tornar al mateix lloc, tot i les noves advertències de les autoritats. Arribats a aquests punt, ja no hi ha excusa que s'amagui darrere de la bona voluntat. Si vols ajudar a millorar la societat, pots fer-ho a pocs metres de casa teva, no cal arriscar la vida estúpidament més d'una vegada. 

És que hem arribat a un punt en que es valora més ajudar a gent necessitada que estan a 15.000 kms a una persona necessitada del teu poble? Val més la vida d'un africà desnutrit que la d'un avi sense recursos? I repeteixo, i vull que quedi clar, no critico l'ajuda al 3r món, tot al contrari, però no sense oblidar els nostres propis problemes.

Arribats a aquest punt també m'agradaria parlar d'algunes entitats benèfiques que procuren per la bona integració dels immigrants i denunciar possibles atacs racistes, si fessin el que en teoria han de fer no hi hauria cap problema, el problema està en que han posat tot el seu poder jurídic, administratiu i mediàtic al victimisme barat i a afavorir una discriminació positiva vers als immigrants, posant per davant aquests que la gent d'aquí, entrant en una contradicció ja que s'aplica un racisme invers.

I és per actituds com aquesta que personatges de la (poca) talla com l'Anglada i el seu PxC van en augment entre un sector de la societat que no veu gaire enllà del seu entorn més proper. Els partits haurien de fer una reflexió urgent i profunda sobre aquest tema si no volen que el tema arribi més enllà d'una simple anècdota.