Eleccions al Parlament 2010

CiU:  Després de guanyar les 2 anteriors eleccions però privat de governar, crec que a la 3ª va la vençuda, amb el segon fracàs del tripartit les portes de la Generalitat s’obriran per a CiU. Opino que els 7 anys a la oposició li han anat bé al partit, ja que després de 23 anys governant va agafar els vicis propis de la gent que toca el poder. Si bé diuen que reduiran despesa en l’administració, em fa por que aprofitin també per retallar drets als ciutadans, molt propi dels partits de dreta. Tot i això, crec que és l’únic partit capaç d’afrontar l’actual crisis. També és l’hora d’un govern fort i decidit, que es posi mans a la obra i no intenti evadir la responsabilitat. El meu pronòstic es que serà el guanyador clar de les eleccions, però sense arribar a la majoria absoluta, haurà de buscar un pacte per governar. Crec que trauran 60 parlamentaris.

PSC: Els socialistes catalans, encapçalats per el senyor Montilla es presenten a les eleccions més difícils des de que són un partit gran a Catalunya. Amb el fracàs del primer tripartit de Maragall, el sector més proper a Madrid va decidir que la manera tant pròpia de dirigir el partit s’havia d’acabar, i va decidir posar a un president que no fos sospitós de negar-se a les ordres de Madrid. Montilla complia amb escreix aquest paper, l’ex-ministre d’Indústria va passar  a ser candidat. L’any 2006 ja van baixar 5 escons de 42 de Maragall a 37 de Montilla, tot i això el tripartit es va reeditar. L’acció de govern ha estat bastant discreta, prioritzan les polítiques socials, però no s’han fet grans coses per pal·liar els efectes de les crisis, el més destacable és el sonat fracàs de l’estatut.

El meu pronòstic és que baixaran fins als 30 diputats. Desfeta total.

ERC: Els republicans es presenten a aquestes eleccions amb un nou president del partit, Joan Puigcercós, jubilant a Carod-Rovira. Aquest últim ha tingut en aquesta segona legislatura un paper purament secundari, en part degut als sonats escàndols del primer tripartit. Tot i que han canviat la cara del partit, la davallada pot ser considerable, ja que molta gent ha quedat desencantada amb el paper del partit en les decisions del govern, molta gent s’esperava grans avenços que no s’han produït. Al 2003 varen obtindre els millors resultats de la seva història amb 23 parlamentaris, el 2006 van patir una lleugera baixada en obtenir-ne 21. Molta gent ja no se’ls creu per molt que proposin un referèndum per l’autodeterminació, crec que en aquestes eleccions que serà el partit que més baixi, ja que molts del seus vots passaran a CiU, Solidaritat o Reagrupament. Li atorgo 13 escons i deixarà de ser la tercera força política.

PP: Els populars són l’únic partit dels que està al Parlament que fa una campanya més de cares enfora que endintre. La seva aposta és la de l’ immigració i la llengua, aquesta última és la més recurrent, però fins ara no s’havien atrevit amb la primera. Aquest cop han apostat per un dels pes pesants de l’executiu del partit, la ex senadora Alicia Sánchez-Camacho. Tot i això crec que tindrà un ascens en vots degut al vot de la por i per el tema immigració obtindrà uns 14 i diputats, deixarà la seva presencia testimonial i passarà a ser la tercera força.

Iniciativa per Catalunya-Verds: Els ecologistes afronten aquestes eleccions també amb un nou candidat, Joan Herrera, diputat al Congrés dels Diputats aquesta legislatura. Crec que serà el menys perjudicat del Tripartit a les urnes, ja que el seu electorat és bastant fidel i està clarament marcat, inclús poden rebre alguns pots de l’ala progressista del PSC. Poden perdre bastants vots a la zona de Barcelona per el tema de la velocitat variable, i a les terres de l’Ebre per el tema de prohibir els bous al carrer. Crec que obtindrà uns 11 escons, un menys que ara.

Ciudadanos: El partit nou al Parlament serà perjudicat per el vot al útil al PP, ja que tot i que diuen no tenir res a veure, les principals línies d’actuació són les mateixes. La utilització del castellà com a eina electoral i la immigració. De totes formes, no crec que desaparegui de l’arc parlamentari, ja que són més progressistes que els populars, per tant crec que obtindran 2 parlamentaris.

Solidaritat Catalana: Un dels nous partits independentistes, en aquest cas liderats per l’ex president blaugrana Joan Laporta. Molts vots d’ERC passaran a aquesta formació perquè dintre de d’independentisme hi ha un fort desengany amb els republicans. És difícil determinar quina política aplicarien en arribar al poder, ja que en el seu programa només surt aconseguir la independència i acabar amb l’expoli fiscal. Però no diu en cap moment com es gastarien aquests diners. Per a mi representa l’ independentisme populista i demagògic donant totes les culpes a Madrid però sense donar detalls de com seria el seu govern. Tot i això crec que amb la popularitat del seu president obtindrà 3 escons.

Reagrupament Independentista: L’altre partit independentista és el liderat per a Joan Carretero, ex conseller de Governació d’ERC i que va dimitir en no estar d’acord amb el camí que va escollir aquest partit. A diferència de Solidaridat, aquest partit dóna molts detalls de com seria un estat català, de com es gastarien els diners. També queda clar que és un partit progressista, tot i que la seva principal ideologia és la l’ independentisme. Per mi representen l’ independentisme seriós i responsable, que no només es preocupa de criticar, sinó també de construir. Crec que obtindrà menys vots que Solidaritat però obtindrà 2 parlamentaris.