Política estètica

Estic veient una tendència preocupant en els últims anys en la manera de fer política en aquest país (Catalunya). 

Es fa una política de cara a la galeria, una política per quedar bé. Una política sense contingut, només estètica, estèril i inútil. Una política de likes i retuits.

Quan un govern es preocupa més de col·locar a gent pròxima a càrrecs de responsabilitat solen passar aquestes coses. És molt greu que gent preocupada únicament pel benestar propi i del partit polític de torn passin per davant de gent capacitada i amb formació.

I és que la política no pot anar en paral·lel a la realitat. No es poden fer polítiques en aquests àmbits sense tenir en compte el que diuen els afectats per aquestes decisions. Un polític pot estar al càrrec d'un departament durant 4 anys però un policia, un mestre o un metge continuarà la seva feina durant molts anys. 

Quan es té un 10% més de fracàs escolar que altres països fan falta polítiques decidides.

Els pilars bàsics d'un país són la sanitat i l'educació. Aquests dos temes haurien d'estar per sobre de partits polítics i buscar sempre un acord àmpliament representatiu, ja que es tracta literalment de cuidar el nostre futur com a societat.

Aprofitant que avui es el primer dia de vaga de docents faré servir d'exemple les últimes decisions preses des del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya:

- Eliminació de l'assignatura de filosofia i Cultura Clàssica del currículum

- Eliminació del concepte "suspès" per "En procés d'assoliment"

- Passar de 1r a 2n de Batxillerat amb 3 assignatures suspeses

- Obligació de la mascareta (aquesta no seria un tema educatiu però clama al cel)

Aquestes mesures en cap cas són una millora educativa, ans al contrari, són unes mesures per tapar el nivell de fracàs escolar. I tampoc millora les condicions laborals dels mestres.

Un govern com cal i amb sentit de responsabilitat afrontaria les següents decisions:

- Baixar el rati entre docents i alumnes

-Millorar les infraestructures (eliminar barracons o construir-ne de qualitat)

-Recuperar la figura del docent com una autoritat, i no una persona per col·locar i educar als fills en àmbits més enllà dels acadèmics

-Una relació en igualtat de condicions amb el Departament d'Educació.

Evidentment, amb el nivell de polítics que hi ha darrerament no tinc gaires esperances.