La importància de la filosofia.

 Abans de res vull deixar clar que el escriuré aquí és una simple opinió basada en els coneixements que he adquirit per mutu propi, en cap cas vull assentar càtedra de res ja que no tinc la formació acadèmica pertinent.

Dit això, he sentit una profunda preocupació al saber que es vol eliminar l'assignatura de filosofia en el currículum escolar. Ja fa temps que el Departament d'Educació de la Generalitat és una font de preocupacions (més enllà de la gestió de la pandèmia). Ja que la seva preocupació principal sembla ser tapar el problema del fracàs escolar més que no pas gestionar per evitar-ho.

Tornant al tema de la filosofia considero que és un error de caire catastròfic eliminar-la. Tot i que l'assignatura està encarada més aviat a l'estudi de la història i el seguit de corrents de pensament que hi ha hagut durant segles no deixa de donar una sèrie de conceptes i continguts que serveixen per aprofundir la capacitat de pensament i anàlisi de la realitat.

Saber les diferències entre Sòcrates i Plató o estudiar el mètode cartesià no serveix de gaire res si després el teus estudis o feina et porten cap a una direcció. Però les idees de fons que es pot treure d'estudiar aquests autors sí que et poden servir a la vida més enllà de les teves eleccions. En el meu cas personal faig servir a Sòcrates com a inspiració per sempre estar aprenent coses noves, ja que si el pare del pensament occidental es considerava ignorant de moltes coses, qui sóc jo per pensar que ja ho he après tot.

La filosofia no és un fi, és un mitjà. Un mitjà pel qual es pot filtrar tot el coneixement que adquirim al llarg dels anys. Des dels estudis històrics, els models econòmics o la pròpia ciència. Tot deriva de la filosofia. Ser filòsof no és una professió o un mèrit curricular, és una manera de viure i interactuar amb el món.

Plantejar-se les coses que semblen segures, tenir capacitat d'anàlisi de l'actualitat. Buscar informació per mitjans propis i no pels que ja ens venen fets i donats. Dubtar de tot. Portar la contrària als dogmes intentant trobar alternatives. Tot això és filosofia. Una ciutadania que pot pensar.

Qualsevol diria que l'objectiu és esborrar aquestes qualitats i aconseguir una societat sense esperit, molt més fàcil de manipular.

Espero i desitjo que al final no s'acabi eliminant del temari. I aprofitant l'avinentesa s'haurien de plantejar canviar el model de memoritzar els autors i potenciar la capacitat d'anàlisis dels alumnes.

Però potser això ja és demanar massa.