Emperadors de Roma. Capítol 2: Antoní Pius, l'Emperador tranquil.

 .

Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus, o més conegut com a emperador Antoní Pius, va néixer a Lanuvium, Laci, el 19 de setembre del 86. Nascut en una família senatorial originària de Gallia Narbonensis (sud-est de l'actual França), va ser adoptat per l'emperador Adrià a l'edat de 51 anys, sent el 4t emperador de la dinastia Antonina, convertint-se en el seu successor i governant l'Imperi amb pau i prosperitat durant 23 anys.

Evidentment, un governant pacífic i diplomàtic és una bona cosa, sobretot tenint en compte alguns predecessors, però segurament la seva apatia militar va provocar el cap d'uns anys una gran sèrie de revoltes i guerres que el seu successor, Marc Aureli, hi va dedicar gran part del mandat.

Hi ha una famosa frase llatina que diu "Si vis pacem, para bellum", atribuïda a Flavi Renat Vegeci que ve a dir "Si vols pau, prepara la guerra" que va ser pal de paller de l'expansió romana, ja que moltes guerres es van guanyar amb la por del poder militar romà. Semblar clar que Antoní va decidir trencar amb aquesta política i va establir moltes vies pacífiques i diplomàtiques.

"Dinastia Ulpo-Antonina: Nerva,Trajà,Adrià,Antoní i Marc Aureli.
També coneguts com "Els 5 bons emperadors".

Una mostra del seu caràcter afable i humil va ser quan el Senat va proposar de canviar el nom del mes de setembre per el de Antoní (de la mateixa manera que Juliol i Agost són homenatge a Juli Cèsar i August) però ho va refusar argumentant que ell no mereixia estar a la mateixa categoria dels dos Cèsars. Aquesta actitud era oposada a emperadors com Neró que constantment eren protagonistes d'actes egòlatres superlatius, cosa que el poble romà no acostumava a tolerar bé. 

Antoní va continuar les polítiques fiscals i les obres de construcció establertes per Adrià, construint aqüeductes, ponts, teatres i temples a tot l'Imperi i donant suport a les arts i la ciència; no obstant això, mai no va abandonar la capital durant el seu llarg regnat. Cosa que va ser considerada una falta de respecte per les províncies més llunyanes que consideraven que el seu emperador no els considerava dignes de la seva presència.

Havent governat un període d'anys superiors al d'August, superant en dos mesos a Tiberi, Antoní va morir d'unes febres a Lorium, Etruria, a uns dotze quilòmetres de Roma, el 7 de març de l'any 161.

 L'última paraula que digué l'emperador va  ser característica del que va ser el seu regnat: aequanimitas, (equanimitat).

Va ser succeït pel seu nebot Marc Aureli i  Luci Ver.