Ara és l'hora (de mullar-se).



"Els llocs mes foscos de l'infern estàn reservats per a aquells que mantenen la neutralitat en temps de crisi moral" 

DANTE ALIGHIERI


L'anomenat "procés" de Catalunya em té realment fascinat. No només pel fet que s'estigui parlant amb tota normalitat d'una futura Catalunya independent (cosa realment utòpica fa no gaires anys) sinó pel fet de veure la classe política "de tota la vida" realment sacsejada i en alguns casos fora de lloc per veure's obligada a marcar una posició clara.

I és que quan es poden aplicar polítiques neutrals, grises i de quedar bé amb tothom es viu molt fàcil, però en el moment en que has de marcar una posició clara i concisa la cosa canvia. I és que quan només hi ha 2 possibles opcions (Sí o No) no és fàcil fer creure que la millor opció és el centre.

La cosa és fàcil, la primera gran decisió és deixar clara la postura respecte a la consulta; n'hi ha que diuen que no (C's i PP) i n'hi ha que diuen que sí (CiU, ERC, CUP). Després vénen els casos especials i que més m'han cridat l'atenció, el PSC i (sobretot) Iniciativa. Dels primers no tenia gaires dubtes, supeditats i rendits a la seu de Madrid no serien un suport a la consulta, dels segons m'ha sorprès la classe magistral de cinisme que han realitzat.

Els socialistes, amb una gran divisió interna que va comportar la dimissió de Pere Navarro i el nomenament del seu ideòleg a l'ombra durant anys, Miquel Iceta, que ha decidit mantenir un paper neutral i de perfil baix, assegurant que estan a favor d'una consulta però que ha de ser pactada amb l'Estat.

El cas dels ecosocialistes és diferent, i en part més greu, cal recordar que si la pregunta de la consulta és en arbre és per insistència de Iniciativa, en tot moment han estat realment incòmodes amb cada pas que acostava el 9N (la seva absència a la signatura del decret i la dimissió del seu representant a la comissió de control  van ser actes significatius), i a les primers de canvi el seu co-líder Joan Herrera menysté la consulta "alternativa" proposada pel president Mas, com a aperitiu d'unes eleccions. (Cal recordar que Herrera va participar al multireferendum).

Queda clar que en tot moment han actuat pensant en clau electoral, van entrar al vaixell de la consulta per por al creixement de la CUP, i n'han sortit per por de Podemos. En tot cas aquesta actitud els hi pot sortir cara en unes hipotètiques eleccions ja que no formaran part de cap dels dos blocs. En aquest cas, el seu recurs d'anar en contra de CiU per sistema no els pot justificar.

Els que han jugat a ser grisos durant tota la seva vida estan destinats a ser sobrepassats en unes eleccions on s'haurà d'escollir entre el blanc o el negre.

Jo a nivell personal no tinc cap dubte que aniré a votar el 9N, no m'importa a on i conscient de la validesa jurídica. Serà un vot simbòlic on hi vull deixar clar que som una majoria, que en el marc d'unes properes eleccions quedarà palesa en un parlament legitimat per declarar unilateralment la independència, i assentar-se a negociar amb qui faci falta amb igualtat de condicions.

I és que poder votar hauria de ser la cosa més normal del món en el segle XXI.



Comentaris

  1. Recorda que no votar en aquesta consulta es el pas més important per a celebrar la democràcia (Camacho dixit, ja saps).

    Sens dubte s'ha donat al poble un vot durant els últims anys que no hauríem de deixar córrer: dret a decidir per nosaltres mateixos tot i jugant en un tauler còmode per a l'ideal independentista que molts i moltes compartim. De sobte ja no ho hem de dir amb veu baixa, ja no cal que mirem a banda i banda si volem parlar-hi. Ara tot el poble ha descobert que es un ideal comú i col·lectiu reforçat any rere any per les celebracions, actes i moviments polítics.

    Tant si s'ha participat en un com en tots els actes a favor d'un futur certament proper, aquest podria ser un dels últims GRANS actes en els que el poble ha de demostrar la validesa de la seva veu.

    Que se'n riguin després? Es possible (ja ho han fet fins ara, no veig què hauria d'aturar la burla), però si més no no es podrà dir que haurem cremat tots els cartutxos envà.

    El 9N jo votaré també. Estic fart de votar sempre unes eleccions que, per municipals, autonòmiques, generals o europees que siguin MAI decideixen el que realment el poble vol. Ara se m'està donant la oportunitat no de votar un partit o un programa, si no una idea, un desig, un pla de futur.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars