Filosofia innata

Un dels errors més remarcables en la educació superior actual és el fet de ensenyar la filosofia com si fos una assignatura independent de les altres, com si no fos res més que una sèrie de consignes, frases i conceptes dits per persones mortes fa molts anys. Crec que conèixer la història de la filosofia és important per conèixer i adquirir els coneixements que els savis antics ens han donat, però en cap cas ens hem de conformar amb això ja que la filosofia va mol més enllà, i ens ha d'obligar a fer-nos a nosaltres mateixos preguntes i obrir nous horitzons, encara que sigui a nivell personal. 

Per a una persona els coneixements mai són finits, en el moment en que es pensa que ja no hi ha més conceptes a aprendre, que ja està tot descobert i que tot està solucionat és quan s'és més ignorant. I curiosament es produeix la paradoxa que amb la quantitat d'informació disponible ara mateix molta gent no els sap apreciar.

La filosofia està present en tot coneixement humà, i de totes les ciències la més elevada ja que domina tota mena de subjectes, dels més matemàtics als més sentimentals. També és un testimoni atemporal de la evolució de la capacitat cognitiva de la nostre espècie. Des de l'antiga Grècia fins a la actualitat, tot i que darrerament es va a la baixa considerant el filòsof una professió i una vocació innata de la ment humana.

En la meva opinió existeixen tres grans branques bàsiques del coneixement, i que ens permeten avançar a nivell intel·lectual, que són la història, la ciència i la filosofia.

La història ens ensenya el quan de les coses, el context en què van passar i el motius pels quals van succeir. 

La ciència ens mostra el com, el funcionament intern i racional d'allò que ens envolta i allò del què som.

Mentre que la filosofia ens ensenya el perquè, el sentit que li podem donar i la importància dels fets.

És a dir, sense una d'aquestes ciències el nostre coneixement no és complet, ja que si coneixement perfectament el funcionament mecànic, però en canvi no sabem quines conseqüències pot tenir o la importància contextual de poc ens serveix a llarg plaç.

Per tant, s'hauria d'enfocar la educació a saber equilibrar la balança i que les generacions futures tinguin una visió completa i amb capacitat pròpia per decidir.

Perquè tal i com digué Descartes: "Viure sense filosofar és, pròpiament, tenir els ulls tancats i no intentar d'obrir-los mai."