Grans personatges de la història: Friedrich Nietzsche.


Aquest filòsof alemany sempre ha estat un personatge que m'ha cridat l'atenció, i des de la lectura d'alguna de les seves obres aquest curiositat va esdevenir admiració. Juntament amb Plató, Sòcrates, Descartes i Kant són els principals arquitectes del pensament modern.


Es pot dir que va "sacrificar" la seva vida a favor del pensament filosòfic, i que segurament si s'hagués tractat d'una persona sana el més probable és que haguéssim perdut tot el que les seves paraules han deixat en herència a la cultura mundial i en concret a la europea.

És d'aquells personatges que sense ser cap líder militar, ni guanyar cap eleccions, ni molt menys ser carismàtic, ha aconseguit conquestes molt més importants que les dels militars i polítics, i és que aconseguir influir una manera de concebre i interpretar la vida. I és que no hi ha millor manera de motivar que la crítica pura i autèntica, i si es fa en el més sagrat l'efecte és absolut. Un exemple brutal de que a vegades la millor manera de construir és a base de destruir.

Nietzsche, doncs, fou un agitador de ments i un innovador en la percepció del cosmos filosòfic.



Nascut un 15 d'octubre de 1844 a Röcken, Prússia, en el si d'una família tradicionalment religiosa. Va tenir una germana petita, Elisabeth, que va jugar un paper destacat en la seva vida. A l'edat de 5 anys va morir el seu pare, i tota la família es va traslladar a Naumburg, on va fer els seus primers estudis. En el seu primer any com a universitari va estudiar filologia clàssica i teologia a Bonn, a l'any següent va abandonar la teologia per dedicar-se exclusivament a la filologia. Al 1869 va ser anomenat professor extraordinari de la Universitat de Basilea, i al 1870 va ser anomenat catedràtic a la mateixa Universitat. Va participar de forma fugaç a la guerra franco-prussiana, ja que degut a la poca estima que tenia per el seu país va adquirir la nacionalitat suïssa. 
El 1888 va patir un atac a Torí, del que ja no es recuperaria mai, en aquell moment se li va diagnosticar «reblaniment cerebral». Va estar un temps ingressat a Basilea, després el van traslladar, primer a Jena junt amb la seva mare i després de la mort d’aquesta el 1897, a Naumburg i Weimar on va estar atès per la seva germana. Fins a la seva mort, el 25 d'agost de 1900, va viure completament mut i pràcticament inactiu, limitant-se a la redacció d’unes poques cartes, escrites en els primers dies després del seu atac, que mostraven signes d’una greu malaltia mental.

 Les seves principals foren els clàssics hel.lènics com Sòcrates, Plató i Aristòtil. També va influir en el seu pensament el seu amic Arthur Schopenhauer i va mantenir una intensa amistat amb el músic Richard Wagner, que al final van trencar la relació degut a la seva diferència de pensament. Per entendre l'essència del seu pensament m'agradaria desglossar una mica el llibre " Així va parlar Zarathustra" que és on es veu la major part de les seves tesis:


Un dels arguments que més destaquen en la aquesta obra és la pèrdua de poder dels valors tradicionals (essencialment el cristianisme) en les persones, que ho expressava com el nihilisme passiu i amb la seva frase més famosa "Déu ha mort".

També afirmava que els valors tradicionals eren producte d'una moralitat esclava creada per persones dèbils i corruptes, que feien apologia d'un comportament submís i conformista, aconseguint d'aquesta manera servir als seus interessos a través dels més ignorants i desprotegits. Nietzsche proclamava de forma vehement l'imperatiu ètic de crear uns nous valors que havien de substituir als tradicionals, a partir d'aquesta tesis va anar perfeccionant un dels seus conceptes més populars (i també mal interpretat) com ho va ser el "superhome" (Übermensch). 

Segons Nietzsche, les masses (a les quals anomenava "ramat" o "plebe") s'adapten a la tradició, mentre el seu superhome utòpic és  individualista i segur de si mateix. El superhome sent amb molta intensitat però sap frenar les passions amb l'ús de la raó.

El tema de l'etern retorn, segons el propi filòsof, es tracta del seu pensament "més profund" i també el més difícil de entendre, ja que el tractament que li dona és bastant ambigu. Aquesta tesi suposa una reflexió important sobre el temps. 
Nietzsche reclama la destrucció del sentit transcendent del temps lineal judeocristià, el que suposa una crítica de l'oposició habitual entre passat i futur: l'instant no és un simple transit de del passat cap al futur, sinó que en ell mateix es mostra el temps de forma eterna.

Una altre de les tesis del llibre és que tot acte o projecte dut a terme per una persona està motivat per la voluntat de poder, que no és simplement aplicar el poder sobre els altres, sinó el poder sobre un mateix, cosa necessària a la hora de crear. Aquesta capacitat es manifesta en l'autonomia i la valentia del superhome.
Tot i que ho considerava utòpic, va donar alguns exemples del que per a ell podia representar un superhome: Napoleó, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Juli Cèsar o el propi Jesucrist.


Altres obres publicades:

  • Fatum e historia (1862)
  • Homer i la filologia clàssica (1869) (Homer und die klassiche Philologie. Ein Vortrag)
  • L'Estat grec (1871)
  • El Caminant i la seva ombra (1880) (Der Wanderer und sein Schatten)
  • La gaya ciencia (1882) (Die Fröhliche Wissenschaft. La gaya scienza)
  • La genealogia de la moral. (1887) (Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift)
  • L'Anticrist. La maldició sobre el cristianisme (1888) (Der Antichrist. Fluch auf das Christentum)
  • El cas Wagner.  (1888) (Der Fall Wagner. Ein Musikanten-Problem)
  • La nit dels Ídols, (1889) (Götzen-Dämmerung, oder: Wie man mit dem Hammer philosophirt)
  • Ecce Homo (1889) (Ecce Homo. Wie man wird, was man ist)







Comentaris

Entrades populars