Enveja a la francesa
Ja fa més de 40 anys del famós Maig del 68 o també conegut com a Maig de França. Una protesta en contra de la societat de consum, al sistema de valors desfasats i un crit a la llibertat. Això se'ls hi dóna bastant bé als francesos, l'any 1789 amb la consigna "Liberté, égalité, fraternité" i van aconseguir acabar amb un sistema absolutista, dèspota i amb un rei sense cap.
Tornem, però, al segle XXI, en concret a l'any 2010. D'aquí unes quantes dècades potser es parlarà de la crisis financera, i com el poble va lluitar per tal de què els seus governants arreglessin i milloressin tots els problemes en els quals s'havien ficat. Per desgràcia, em fa l'efecte de què els comentaris no aniran en aquesta direcció, més aviat al contrari. Com una colla de dirigents sotmesos a les directrius de gent no escollida democràticament, van decidir el que més convenia a una minoria, a costa dels de sempre.
Els govern hauria de témer al poble, saber que si un govern actua en contra i s'aprofita del seu poble, aquest serà el causant de la seva fi. En definitiva, el govern hauria de témer al poble.
Però tranquils, no patiu. Tot està calculat, la classe governant ha establert un sistema a la seva mida, procurant per la seva hegemonia i evitar canvis perillosos. El que aquests necis no saben, és que tot sistema creat per l'home està destinat a decaure i a desaparèixer, és una condició humana i contra això no hi ha solució. És que no va caure l'Imperi Romà? L'antic Egipte? La URSS? O no està en clara decadència el sistema capitalista, tal com ha demostrat aquesta crisi?
L'única victòria que es poden apuntar és la de dividir al poble. Victòria clara, per desgràcia. Però arribarà el dia en què per necessitat, deixarem estar les nostres lluites personals i units acabarem amb la tirania burocràtica.
Tot i això, he vist en França una esperança. Veure estudiants de vaga (una vaga de veritat, la que va tenir lloc a España és tota una deshonra al moviment obrer) juntament amb treballadors de tots els sectors units m'omple d'esperança veure que un país europeu encara manté l'esperit de llibertat que tant va costa obtenir.
S'aconseguirà aquesta unitat a l'estat espanyol? Sincerament, i em dol dir-ho, si no hem estat capaços de unir-nos durant aquests anys, difícilment ho farem algun dia.
Tornem, però, al segle XXI, en concret a l'any 2010. D'aquí unes quantes dècades potser es parlarà de la crisis financera, i com el poble va lluitar per tal de què els seus governants arreglessin i milloressin tots els problemes en els quals s'havien ficat. Per desgràcia, em fa l'efecte de què els comentaris no aniran en aquesta direcció, més aviat al contrari. Com una colla de dirigents sotmesos a les directrius de gent no escollida democràticament, van decidir el que més convenia a una minoria, a costa dels de sempre.
Els govern hauria de témer al poble, saber que si un govern actua en contra i s'aprofita del seu poble, aquest serà el causant de la seva fi. En definitiva, el govern hauria de témer al poble.
Però tranquils, no patiu. Tot està calculat, la classe governant ha establert un sistema a la seva mida, procurant per la seva hegemonia i evitar canvis perillosos. El que aquests necis no saben, és que tot sistema creat per l'home està destinat a decaure i a desaparèixer, és una condició humana i contra això no hi ha solució. És que no va caure l'Imperi Romà? L'antic Egipte? La URSS? O no està en clara decadència el sistema capitalista, tal com ha demostrat aquesta crisi?
L'única victòria que es poden apuntar és la de dividir al poble. Victòria clara, per desgràcia. Però arribarà el dia en què per necessitat, deixarem estar les nostres lluites personals i units acabarem amb la tirania burocràtica.
Tot i això, he vist en França una esperança. Veure estudiants de vaga (una vaga de veritat, la que va tenir lloc a España és tota una deshonra al moviment obrer) juntament amb treballadors de tots els sectors units m'omple d'esperança veure que un país europeu encara manté l'esperit de llibertat que tant va costa obtenir.
S'aconseguirà aquesta unitat a l'estat espanyol? Sincerament, i em dol dir-ho, si no hem estat capaços de unir-nos durant aquests anys, difícilment ho farem algun dia.
El que França porta fent des de fa dies (i pràcticament de manera anual) es digne de reconeixer. El més xungo es que el govern francès poc a poc s'adapta a aquestes protestes i comença a regular-les, fent cada vegada més dificil la gestió d'un problema vingut a menys. Totalment d'acord amb el tema de l'unitat d'actuació a Espanya... tota una pena.
ResponElimina