La venjança catalana

Els segles XIII i XIV van ser d'expansió total per la Corona d'Aragó, la conquesta de Mallorca, València van donar certa estabilitat als regnes cristians de la península Ibèrica i van donar la oportunitat d'ampliar la influència al mar Mediterrani, amb la conquesta de Sicília i part del sud de l'actual Itàlia.

Per tal d'aconseguir aquests mèrits militars un dels factors més importants va ser la presència del grup mercenari conegut com "Els Almogàvers" que van aconseguir un renom associat al terror durant segles, i van ser degut a uns fets que intentaré explicar en aquesta publicació:

La Gran Companyia Catalana

 

Roger de Flor (1267-1305) després de la conquesta de Sicília va fundar aquesta Companyia formada per uns 6.500 almogàvers veterans de guerra. La paraula almogàver deu el seu origen al sarraí "al-mogauar"  (aquell que provoca aldarulls). 
Eren soldats d'infanteria lleugera, pràcticament sense armadura, cosa que els hi donava facilitat de moviment i capacitat d'atacar, saquejar i fugir en poca estona. Coneguts pel seu famós crit de guerra "Desperta Ferro!" mentre picaven llances i espases contra les roques.

 Al acabar el seu contracte amb Aragó van oferir els seus serveis a l'Emperador Bizantí (o l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble (coneguda actualment com a Istambul) Andrònic II per lluitar contra els turcs. 

Roger de Flor va demostrar repetides vegades la seva valua com a comandant, i no només al guanyar batalles sinó per la seva fidelitat vers al seus soldats. Va arribar a refusar el títol de Cèsar ofert per l'emperador fins que fins a l'últim dels seus homes li fos pagat la seva retribució.

Aquest èxit sumat a l'actitud violenta i molesta dels almogàvers, li va comportar un gran nombre d'enemics poderosos, fins al punt que el fill de l'Emperador va convidar a sopar a Roger de Flor el dia 30 d'abril del 1305 i el va assassinar juntament amb els seus homes que l'havien acompanyat.

«Cremem les nostres naus!»

La reacció dels almogàvers no es va fer esperar, liderats per Berenguer d'Entença van declarar la guerra a l'Imperi Bizantí, inclòs van enviar emissaris per per establir un diàleg, però van ser assassinats. A partir d'aquest punt els catalans van fer-se forts a la ciutat de Gal·lípoli, on el gruix de l'exèrcit enemic els va assediar. Per tal d'evitar la temptació de fugir els almogàvers van cremar les seves naus i van atacar frontalment l'enemic, guanyant la batalla. A partir d'aquí i davant la incapacitat dels bizantins de controlar-los els catalans van començar arrasar ciutats i pobles sencers a la zona de Grècia (Tràcia i Macedònia) no deixaven ningú en vida i ho cremaven tot. La gent quan s'assabentava de l'arribada dels almogàvers preferia matar els seus propis fills abans no acabessin a mans catalanes.

Aquesta por als soldats catalans va fer néixer un mite, on fins avui en dia la paraula "katala" és sinònim de mort i terror. Hi ha expressions populars com per exemple:  "Fugir dels turcs per caure en mans dels catalans."

El conseller Joaquim Nadal i l'abat del monestir al 2005.

Fins a l'any 2005 i després de que la Generalitat financés unes restauracions, el monestir del Mont Athos (Grècia) tenia prohibida l'entrada a tots aquells que provenien de Catalunya.

Fins a quin punt van arribar les barbaritats dels Almogàvers, que 700 anys més tard encara hi ha greuges pendents!