Voluntat

“No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.” 

Vicent Andrés Estellés

El 9N ja no és el referèndum que ens havien promès el dia que el van presentar. Això que quedi clar des del començament. El 9N quedarà com la data simbòlica en que els catalans vam voler demostrar de forma pacífica al món el perquè de la nostra lluita.

Degut a la manca de valentia dels polítics catalans després de la suspensió del Tribunal Constitucional i a l'estratègia del Govern de Mariano Rajoy de tancar-se en banda, posar la Constitució com a mur insalvable i creure's que tot és una escalfada de Mas, el que havia de ser un referèndum per la independència s'ha acabat convertint en un acte revolucionari.

Fins a aquest punt hem arribat a l'estat espanyol, votar és una cosa que va en contra del sistema.

Les histories de l'any 78 ja no ens valen, grans pactes de cara a la galeria tampoc. Aquesta via va morir l'any 2010 amb la retallada de l'Estatut. Ja no ens conformem amb les engrunes. Estem massa ben escarmentats. Ho volem tot i ho volem ara.

Lluny queden les mostres d'alegria després de la primera suspensió del Tribunal Constitucional, com també queden lluny les burles al pla alternatiu de Mas, considerat una pseudo consulta, en els casos més respectuosos.

Tota aquesta alegria s'ha convertit en por i nervis no esperaven que el poble respongués positivament a un substitut descafeïnat de consulta, perquè dintre la seva bombolla no han vist que tot va més enllà de Mas o de tots els polítics, el que manté viu tot el procés és la cosa més simple però alhora la més preuada: la voluntat democràtica i de canvi d'un poble.