Anàlisi resultat 25N (Partit per partit)

Convergència i Unió (CiU)

Caiguda lògica però no per això esperada. El fet de ser el govern encarregat de les retallades, els ajustos econòmics, polèmiques amb el Mossos d'Esquadra i algun escàndol de corrupció li ha passat una factura que poca gent s'esperava. El fet d'apropiar-se a posteriori de l'efecte 11S no ha acabat de convèncer als electors independentistes  que desconfiats de l'historial de CiU van decidir votar altres formacions. Tampoc ha convençut la fluixa campanya electoral realitzada, on el toc profètic de Mas i la demanda d'una majoria àmplia ha restat més del que ha sumat. Tot i això, dobla en escons a la segona força, i repetir victòria en aquests temps no es pot considerar en cap cas un fracàs.

Esquerra Republicana de Catalunya Catalunya Sí (ERC Cat Sí)

Els guanyadors relatius de la nit, per primera vegada en molts anys el partit republicà puja fins a la segona posició, on n'ha desbancat al PSC. Després d'uns mals resultats al 2010 millorar no era difícil, però en cap cas ningú es podia imaginar uns resultats com aquests, la renovació de persones i missatge ha estat eficaç, i el to didàctic del seu cap de llistes ha arribat a molta gent que fins aleshores no s'havia plantejat mai votar independentista.

Partit dels Socialites de Catalunya (PSC PSOE)

Han aguantat la caiguda molt millor del que, fins i tot ells mateixos es pensaven. L'intent de trobar un punt equidistant entre el missatge de CiU i el PP ha estat suficient com per moure a l'electorat de sempre. Tot i això, ja porten 3 eleccions perdent diputat, lluny queden els 52 diputats obtinguts per Pasqual Maragall al 2003.

Partit Popular (PP)

Han aconseguit superar el seu propi sostre i han augmentat un escó obtenint el seu millor resultat, però tot i això només els hi serveix per ser la quarta força política. Tot i això, el missatge d'unió i d'espanyolisme ha prevalgut per sobre de les retallades que està realitzant el mateix partit al Govern de l'estat.

Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)

L'autèntica oposició a Mas durant aquests 2 anys no ha vist augmentar la seva representació tal i com tot apuntava, el seu posicionament respecte a la matèria social i econòmica és més que clara però no així la seva idea de país, que està a favor del dret a decidir però no del tot de l'estat propi, acostant-se vagament al concepte federal del PSC. Tot i això 3 escons i 120.000 és un avanç important i un reconeixement a la bona feina feta.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's)

Un altre partit que augmenta de forma considerable, la majoria del seu vot prové d'un sector espanyolista i unionista però que no aprova els ajustos del Partit Popular ha optat per la formació d'Albert Rivera, que ha sabut acaparar també tots aquells votants tradicionals del PSC.

Candidatura d'Unitat Popular Alternativa d'Esquerres (CUP Alternativa d'Esquerres)

Tota acció té la seva reacció, i la situació econòmica i social ha propiciat l'aparició d'un partit com la CUP que representa tot el contrari del que ha estat governant fins ara. Se'ls hi ha de reconèixer una bona campanya, ja que no és fàcil d'entrar al Parlament. Tot i ser un partit independentista i d'esquerres no han suposat del tot una competència a ERC, sinó més aviat als partits més d'esquerra con Iniciativa o els independentistes sortits de ERC com Solidaritat.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI)

Els grans perjudicats per la divisió que ells mateixos van provocar, en part. Creure's que amb la quantitat de partits que es podien considerar favorables a la independència (CiU, ERC, SI, CUP) cap hi sortiria perdent era no tenir gaire noció de la realitat i així han anat els resultats.