L'antiga societat contemporània II

Cap al mes de maig vaig escriure un article on criticava el fet que avui en dia, dues institucions totalment anacròniques com són la noblesa i l'església, tinguessin una presència tant gran. El cas és que en aquell article em referia al casament real a la Gran Bretanya, evidentment criticar el de fora és més fàcil que criticar el d'un mateix, per això aprofitant que avui s'està donant una cobertura mediàtica a un altre casament, en aquest cas és el de la Duquesa d'Alba.

Trobo un gran pas enrere el fet que en un dia en que s'ha enunciat la possible finançament dels bancs europeus, o inclús que els membres del Govern no cobraran paga doble (malgrat que volen repartir 3.000 lots de nadal) la notícia del dia sigui un casament de la noblesa, però en fi, aquest és el sistema que hi ha, i per tant s'ha d'acceptar. El que no deixa de sorprendre'm és el fet que gent normal i corrent (en aquest cas d'edat avançada) mostri una subordinació i una admiració total i absoluta per a una senyora que té els privilegis que té tan sols per néixer allà a on ho va fer. 
És que encara no s'ha superat la creença de la superiorat de la classe noble? Tal i com em va passar amb la visita del Papa a Madrid, em va apoderar una sensació de tristor al veure que esforços de molta gent en temps pretèrits per aconseguir una "igualtat" entre persones, i que es valorés a les persones pels seus mèrits, es vegin tant poc valorats, per no dir ignorats.

Deixant de banda la part "rosa" de l'assumpte, em vull centrar en com una notícia relativament poc important passa per davant d'altres que ho són molt més, i que ens poden afectar en un futur no molt llunyà. Seria molt fàcil donar la culpa als mitjans de comunicació, que tenen el poder de decidir si una cosa és important o no, però crec que ja està bé de donar la culpa d'altres quan el que toca fer és una profunda autocrítica. Al cap i a la fi, aquestes grans corporacions d'informació no són més que empreses, les quals donen al seu client el que volen. Ni més ni menys.

Està en el nostre poder decidir el què és important, aquesta generació té l'avantatge de tenir a disposició un monstre com és Internet, on cadascú és amo del que fa, i per tant, del que veu. Tot i que encara té molta presència, la manera en què es teledirigia el pensament de les grans masses utilitzant primer la ràdio i més tard la televisió està passant a millor vida.
Ara bé, tal i com és la condició humana, passaríem de creure cegament el que diuen a negar-ho absolutament tot. Tampoc es tracta d'això. En aquests casos, la veritat es troba en el punt intermedi.

Cal recordar, i no s'ha de passar per alt, que mentre aquesta senyora disfruta del seu enllaç amb tota mena de luxes, està mantenint un litigi amb els seus treballadors, molts dels quals no tenen contracte ni cotitzen a la seguretat social, enyorança d'una altra època?

Comentaris

  1. Estic bastant d'acord en tot. Jo crec que la gent d'elevada edat simplement utilitza aquests temes arcaics per recordar temps que van ser millors. No em refereixo a l'època de Paquito i Collares, em refereixo a quan no tenien gota, ni eren coixos, quan sel's aixecava el pito... Jo crec que hi ha un lligam emocional amb el que eren les tradicions quan eren joves. El que REALMENT em preocupa és veure les marujes de 35-40 anys (que per sort són poques).

    PD: "Medi de comunicació", ha sonat molt a Josep Mª Enoff.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha tendència a idolatrar, ja siguin esportistes, gent famosa etc. Que això no està malament, però s'ha de tenir un límit, trobo molt patètic perdre el cul per algú que no sap ni que existeixes, i en el cas de la Duquesa, no té cap mèrit per ser on és.

    PD: Corretgit el "fallu" jaja

    ResponElimina
  3. Jo estic completament d'acord. A mi m'agrada molt l'Edat Mitja i tot el tema de la reialesa a aquella època... exacte, a aquella època. Crec que ja va siguent hora de fer un pas endavant i suprimir els títols nobiliaris, bé, se'ls poden quedar si volen, però sense cobrar la pasta que cobren només per "tenir la sang blava". Com diria la Reina de Corazones... ¡Que les corten la cabeza!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars