Negocis democràtics.

Com per tots és conegut a aquestes altures, estem en una època de austeritat i modèstia econòmica. No són poques les vegades que els responsables escollits democràticament ens esperonen a aplicar una actitud responsable front la situació financera que estem travessant. I els que no han estat escollits, ens ho exigeixen.

Des de la meva humil posició social i econòmica m'agradaria saber quina mena de mesures s'apliquen a ells mateixos les consignes que tantes vegades repeteixen. I no em refereixo a mesures com les de baixar-se el sou (que tampoc considero prioritària), em preocupen més les influències que poden rebre a l'hora de gestionar la crisi.

És a dir, quin sentit té abaratir l'acomiadament d'un treballador ras per afavorir la flexibilitat laboral, si en aquell moment un directiu a causa de la seva nefasta gestió ha de veure com intervenen amb diners públics la seva entitat bancària, i no content amb això s'auto-atribueix una pensió vitalícia milionària i una compensació. 

Puc entendre que quan una empresa té èxit i obté uns bons resultats els seus responsables es vulguin veure compensats d'alguna manera, però en el moment en que depens del diner públic has de ser conscient de la realitat i donar les gràcies per no haver de donar explicacions a un jutge. És clar que això comportaria una justícia neutral, independent i despolititzada, cosa bastant complicada d'aconseguir.

Per a una democràcia més autentica i pura s'hauria d'aconseguir que els partits polítics no fossin el pal de paller de la política, si no que ho fossin més els propis polítics i les seves idees. Que no rebés influencies exteriors a l'hora de governar.Perquè al final el que s'aconsegueix és fer política de partit a nivell estatal, i el normal és que s'aconseguís el contrari, a partir de les necessitats dels electors els partits actuessin en conseqüència. Utòpic, ja ho sé.

El principal problema és que la classe política es manté gràcies a les grans empreses, les quals financen les campanyes electorals i asseguren càrrecs a canvi d'uns quants favors. Només cal veure les hemeroteques per comprovar el nombre ingent de alts càrrecs polítics que al cap de poc temps es passen a alguna empresa privada en càrrecs "simbòlics". I en el moment en què els governants estan més pendents de tornar favors a correspondre la confiança dels votants la democràcia per gran part de la seva essència.

Amb tots aquests factors és lògic veure un alt nivell de desencís en la política, i l'augment de l'abstenció en cada un dels comicis que es celebren. Cosa que en el fons agraeixen, ja que necessiten menys vots per guanyar, però tenen la mateixa responsabilitat. I és que de fet, per alguns, la veu del poble és la cosa menys important. El que importa són els negocis.